Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Usos i abusos del determinisme biològic

Begoña Vendrell Simón

Resum


Per què natura i cultura de vegades estan separades per un abisme dins d'algunes cultures, i en d'altres semblen parts de la mateixa peça? El pensament dualista és força estès, força comú, i domina l'antropologia. L'oposició entre cultura i natura no és pas universal, sinó que aparegué força tard en el decurs del desenvolupament del pensament occidental. La revolució mecanicista que experimentà el món occidental fou allò que comencà aquesta separació: la natura es tornà objecte d'estudi científic, un objecte a explotar i amenaçar, inclús a controlar. La cultura es concebeix per tant des d'aleshores com una realitat per se diferent d'una natura, que és la condició originària de la humanitat i la resta d'éssers vius i que ofereix al pensament abstracte-simbòlic- una plètora d'analogies. Igualment, la idea holística de cultura no pren la natura com la seva contrapartida directa, i la natura no exclou la cultura del seu devenir. Per això, cal que tant la biologia com l'antropologia adoptin un cert pensament monista a l'hora d'abordar aquestes qüestions, tot intentant adoptar una conciliació entre ambdós conceptes i aconseguir una unitat de substància.

Text complet: PDF