La tecnologia del vi i la destil.lació a la Catalunya del 1800
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099/668
Tipus de documentArticle
Data publicació1997
EditorCentre de recerca per a la Història de la Tècnica "Francesc Santponç i Roca"
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Abstract
En aquest article es descriuen alguns aspectes tècnics de la vinicultura catalana
de la transició entre els segles XVIII i el XIX, en el marc d'un canvi tecnològic més
general. En la fabricació del vi i dels seus derivats, un conjut de conceptes teòrics, d'experiments de laboratori i d'habilitats tècniques es complementaven a través d'una xarxa de químics acadèmics, d'artesans, de mecànics o de comerciants licoristes, que transformaren considerablement l'estudi del vi, la seva producció i conservació. En concret, i sota influència francesa, un seguit de noves propostes foren liderades a Catalunya per alguns dels representants genuïns de les Escoles tècniques de la Junta de Comerç.
Si a la primera part del segle XIX, aquestes institucions es poden considerar,
desde d'una perspectiva històrica, com precedents de l'Escola Industrial barcelonina, de manera anàloga, les noves tècniques vinícoles del 1800 serien en part un antecedent, una espècie de "protoenginyeria", que posaria algunes de les bases de la síntesi entre la química i la mecànica de la futura professió d'enginyer químic de les darreres dècades del vuitcents.
ISSN1135-934X
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
tecnologia_vi.pdf | 1,425Mb | Visualitza/Obre |