Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Rendiment i lecturabilitat tipogràfica a la premsa escrita : l'evolució del disseny de les tipografies de premsa, entre la preocupació per l'espai i la comoditat de lectura

Josep Rovirosa i Olivé

Resum


S'entén per rendiment tipogràfic la capacitat que té una font per reproduir el màxim
nombre de matrius en el mínim espai possible. Aquest concepte no es pot deslligar d'un
altre, la lecturabilitat o readability, que es defineix com la capacitat de llegir textos en
diaris, revistes o llibres durant temps prolongats, amb el mínim esforç visual. Per tant,
rendiment i lecturabilitat conformen una difícil equació, la resolució de la qual ens permetrà
encabir el màxim nombre de matrius tipogràfiques en el mínim espai possible,
sense dificultar la comoditat de la lectura. L'equilibri entre els dos pols d'aquesta equació
és el que han perseguit el dissenyadors de tipografies per a premsa durant els últims
cent anys. Les primeres dècades del segle passat els tipògrafs van lluitar per aconseguir
lletres el més netes i clares possible. Després, sobretot a partir de la Times de Stanley
Morison, la cerca d'un rendiment òptim ha estat una de les divises, donant la màxima
claredat, sobretot, a l'espai interior de les lletres o contraforma. Les fonts de la Mergenthaler
Linotype Company, els treballs de Dwiggins, pare de la fórmula M, o les creacions
de Gerard Unger, amb la seva coneguda Gulliver, són algunes de les fites en la
cerca de l'equilibri entre rendiment i lecturabilitat.

Text complet: PDF