Malta i els cavallers hospitalers de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem durant la Guerra de Successió (1702-1714). Notícies extretes de la correspondència diplomàtica
Article Sidebar
Main Article Content
Francesc Amorós i Gonell
El autor trata sobre un tema prácticamente desconocido para los historiadores de la Época Moderna: la implicación de Malta como estado soberano y de sus aristocráticos miembros, los caballeros hospitalarios de la Orden de San Juan de Jerusalén, en la Guerra de Sucesión a la Corona española (1702-1714). Para ello ha utilizado abundante correspondencia diplomática inédita, cruzada entre Ramon de Perellòs i de Rocafull, Gran Maestre de la Orden de Malta, y sus embajadores y agentes destacados en las cortes de Luis XIV en París de Carlos III, Archiduque de Austria, en Barcelona. Las cartas se conservan en la National Library de Malta y en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona. Se descubren casos de espionaje; movimientos de capitales entre Barcelona-Génova-Malta a través de intermediarios ingleses; la dudosa parcialidad del gran maestre Perellòs a favor de las dos coronas borbónicas; la decidida complicidad a favor de las potencias aliadas por parte de la cúpula del Gran Priorato de Cataluña y Aragón de la Orden de San Juan, ocupada por destacados miembros de la nobleza catalana austricista (Sentmenat, Saiol y Vilallonga), aunque se observa alguna escisión proborbónica entre caballeros hospitalarios catalanes; relatos de los sucesos bélicos; por fin las gestiones del gran maestre Perellòs ante la reina Ana de Inglaterra y las potencias aliadas durante las conversaciones previas al tratado de Utrecht de 1713. La corte austricista de Barcelona se convirtió en embajada de facto de Malta para la España antiborbónica.
Article Details
Com citar
Amorós i Gonell, Francesc. «Malta i els cavallers hospitalers de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem durant la Guerra de Successió (1702-1714). Notícies extretes de la correspondència diplomàtica». Pedralbes: revista d’història moderna, 2006, núm. 26, p. 263-5, https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/122930.
Drets
Drets d'autor
Els articles seran publicats amb llicència Reconoixement-No comercial-Compartir per igual de Creative Commons. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra. Un cop publicats, l’autor/a pot difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original.Articles més llegits del mateix autor/a
- Francesc Amorós i Gonell, Esbós biogràfic i perfil ideològic de Felipe M. Igual, magistrat de l'Audiència de Catalunya durant el regnat de Ferran VII , Pedralbes: revista d'història moderna: 1992: Núm.: 12
- Francesc Amorós i Gonell, L'Epistolari del doctor Joan Francesc Rossell, una crònica política i diplomàtica del segle XVII , Pedralbes: revista d'història moderna: 1984: Núm.: 4