La pèrdua de paisatge en mosaic i d’eficiència metabòlica agrària a la Regió Metropolitana de Barcelona (1956-2009)

Ramon Margalef va plantejar que els paisatges agraris en mosaic eren un bon instrument de conservació de la biodiversitat que s’estaven esvaint pels impactes de l’agricultura industrial i l’avenç de la urbanització, i ens convidava a estudiar-ho considerant els efectes de l’energia externa i les forma com es distribuïa al territori. En aquest article apliquem aquesta anàlisi als canvis d’usos del sòl agrari, la ramaderia i els boscos entre 1956 i 2009 als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona. Emprem els indicadors d’energia externa extreta, d’energia internament incorporada, i de complexitat, integració i circularitat dels agroecosistemes per entendre la pèrdua d’heterogeneïtat de cobertes del sòl i connectivitat ecològica del paisatge. El resultats corroboren la hipòtesi de Ramon Margalef, i de tota l’anàlisi se’n desprenen dues conclusions, una metodològica i l’altra política. La metodològica és que per copsar aquesta relació energia-paisatge cal emprar varis models complexos i integrats dels fluxos de matèria i energia moguts pel sistema agrari, i dels seus graus de circularitat en connectar els béns fons vius dels agroecosistemes entre ells, per relacionar-los amb indicadors de la diversitat i complexitat dels paisatges. La política és que per revertir la seva degradació cal una transició cap a nous territoris agroecològics integrats.