Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica urbanística. Un balanç

Joan Antoni Solans i Huguet

Resum


El Pla General Metropolità suposà una renovació de la pràctica administrativa de l’urbanisme i repercutí directament en l’organització del planejament en ser incorporades moltes de les seves innovacions tècniques a la nova Llei del Sòl del 1975. El Pla articula un seguit de línies d’actuació per aconseguir un control sobre el règim jurídic del sòl. Es plantegen així qualificacions urbanístiques i zonificacions no en funció dels usos ni de les activitats, sinó d’elements com la forma de la ciutat assolida als diferents teixits. S’hi identifiquen àrees de conservació de l’estructura urbana i l’edificació, de desdensificació, de renovació o de millora. La definició d’estàndards urbanístics mínims a les zones i sectors en funció de les densitats i les intensitats d’edificació és igualment una altra aportació en aquest sentit. El Pla prioritza també els aspectes vinculats a la gestió pública com una manera d’equilibrar el territori traslladant l’activitat a noves peces estructurants, definides com a centres direccionals. La seva gran influència sobre la cultura i l’evolució urbanística ha estat resultat de la intenció reguladora de les escletxes interpretatives, les ambigüitats i contradiccions de la pràctica urbanística anterior.

Text complet: PDF