Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Trames urbanes i polígons d'habitatges en el creixement metropolità de Barcelona

Amador Ferrer

Resum


La colmatació de les trames urbanes residencials durant el segle XX a Barcelona i l’àrea metropolitana es relaciona amb l’escassa presència de models urbans alternatius com la ciutat jardí o els polígons d’habitatge públic. Aquests últims no es desenvolupen fins a la dècada dels seixanta i, fins al 1970, només absorbeixen el 30% dels habitatges construïts a l’àrea metropolitana. Paral·lelament, les trames urbanes residencials, que fins al 1950 creixien per ocupació de nou sòl, experimentaran un procés de densificació que ha portat, en molts casos, a la degradació de la trama i a l’aparició de conflictes tant formals com funcionals, que són conseqüència de les característiques d’un parcel·lari i d’una xarxa de carrers corresponents a un model d’urbanització anterior, ben diferent als moderns creixements d’habitatge. Aquesta és la situació precedent al procés general de reconversió residencial a escala metropolitana, actualment en curs. La dispersió dels sòls urbans i les fortes ocupacions de sòl de les extensions residencials unifamiliars caracteritzen aquell nou model residencial que s’està configurant a la regió metropolitana de Barcelona.

Text complet: PDF