Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Las tramas residenciales en la Barcelona metropolitana

Josep M. Vilanova

Resum


L’estudi del paper dels espais residencials en la formació urbana i metropolitana de Barcelona entre 1856 i 1970 revela com es conforma un model territorial polinuclear, caracteritzat per les discontinuïtats i els buits interns, ja des de mitjans del segle XIX. Les formes urbanes rellevants en aquest context de creixement de la ciutat i l’àrea metropolitana es poden agrupar en tres categories bàsiques: Ciutat Vella, l’Eixample Cerdà i les trames urbanes residencials. Són aquestes últimes els àmbits de major absorció dels creixements demogràfics fins al 1950 i configuren un espai urbà on les necessitats d’habitatge i les tipologies d’edificació determinen la geometria del parcel·lari. Les relacions, moltes vegades contradictòries, de les trames urbanes residencials amb el planejament metropolità, d’una banda, i amb les polítiques d’habitatge, d’una altra, són analitzades des del punt de vista del disseny d’estratègies de tractament del parc d’habitatges construït, en un moment de reestructuració interna de l’espai residencial a escala metropolitana.

Text complet: PDF