Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La condició perifèrica a Barcelona

Josep Parcerisa, Maria Rubert de Ventós

Resum


El creixement metropolità es produeix a Barcelona en un context en el qual, a diferència d’altres grans ciutats europees, es donen múltiples lògiques d’escala menor que determinen la composició urbana. Juntament amb els nuclis antics, els barris consolidats i els elements infraestructurals, els signes del relleu i les formes de la geografia configuren en gran part aquesta estructura complexa prèvia a l’expansió metropolitana. Aquesta situació es relaciona amb un procés arítmic d’ocupació del territori, que ha anat produint buits i discontinuïtats. Cal preguntar-se si en aquests territoris és possible aplicar la mateixa lògica de la ciutat central, caracteritzada per una definició exhaustiva de l’espai, o si pel contrari cal pensar els buits com a llocs de feble definició. Des d’aquesta perspectiva, aquestes formes de la perifèria es revelen com a transicions a mig camí entre la ciutat confortable i el paradigma no urbà i demanen ésser enteses més com a avantatges que com a patologies, més com a mostres d’un context que dóna nous arguments projectuals que com a situacions transitòries.

Text complet: PDF