Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El fenomen de la dispersió residencial a la Regió Metropolitana de Barcelona. Espais, actors i tendències

Arlinda García Coll, Cristina López Villanueva

Resum


Aquest article aborda la dispersió residencial (sprawl) a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) durant el període 1996-2015, amb l’objectiu d’explicar l’impacte sociodemogràfic causat per aquest fenomen. El treball parteix de l’estudi de la mobilitat residencial amb destinació als municipis de baixa densitat de l’RMB, tenint en compte les seves repercussions en el mercat de l’habitatge, en l’estructura demogràfica i en la composició social.

Els municipis amb àmplia representació d’urbanisme dispers de l’RMB s’identifiquen a partir d’una baixa densitat neta i d’un alt percentatge d’habitatges aïllats. La seva anàlisi es basa en el càlcul de les taxes de mobilitat residencial per edat, les taxes de nova construcció i, segons la tipologia edificatòria, el creixement de la població, i el càlcul d’indicadors d’estructura i de la renda familiar per càpita. Es disposa, a més, d’informació addicional procedent d’una enquesta pròpia titulada Mobilitat, solidaritat familiar i ciutadania a la Regió Metropolitana de Barcelona, feta el 2005.

Els resultats mostren el gran atractiu residencial dels municipis dispersos, que es debilita amb l’inici de la crisi econòmica. La incidència d’immigració retroalimenta unes taxes de construcció igualment intenses que provoquen un creixement sense precedents de la població, cosa que en modifica profundament la disposició —la rejoveneix a partir de l’arribada de parelles joves amb fills menors—, alhora que transforma l’estructura social com a conseqüència de l’atracció d’un elevat percentatge de famílies de rendes mitjanes i altes.

En les conclusions es reflexiona sobre els reptes que han d’afrontar aquests municipis sotmesos a un ràpid canvi sociodemogràfic, així com també sobre el futur de la mobilitat amb destinació a unes àrees disperses.


Text complet: PDF (Castellano)