Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra

En les darreres dècades, bona part del valencianisme ha experimentat una transformació en la qual s’ha passat d’una definició objectivista de la nació (amb una importància decisiva de la llengua, i que, per tant, tenia com a marc nacional de referència el conjunt dels Països Catalans), a una definició més aviat subjectivista («voluntat de ser») que explicita un marc nacional estrictament valencià, políticament deslligat de Catalunya. Aquest treball aporta l’aprofundiment, de manera comparada, en el discurs polític sobre la identitat territorial de la militància dels partits valencians d’esquerra i de centreesquerra, per tal de comprovar l’impacte de la revisió i, per tant, la vigència del llegat de Fuster, que va formular aquesta concepció objectivista de la nació als anys seixanta. Per a aquest propòsit, s’han fet entrevistes semiestructurades a militants de base del Bloc, d’EUPV i del PSPV-PSOE de les comarques de l’Alacantí, l’Alcoià-Comtat i l’Horta de València. En general, es pot considerar que els plantejaments de Fuster continuen presents entre aquests militants, i especialment entre els del Bloc, que més que integrar la revisió particularista valenciana, l’han acceptada com un camí per a eixamplar el projecte polític autòcton; també en EUPV, on no s’ha produït aquesta revisió i, per tant, Fuster continua sent la referència en el pla identitari. Així mateix, finalment, aquests plantejaments tenen un pes important en el corrent valencianista del PSPV-PSOE. D’altra banda, la variable territorial també s’ha revelat com una qüestió clau en l’anàlisi, perquè comarques com ara l’Alcoià-Comtat, en general, han evidenciat un discurs palesament fusterià.