Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Editorial

José Luis Menéndez Varela

Resum


Aquest número comença amb l´article de Mireia Alcón i José Luis Menéndez sobre el paradigma de l´avaluació autèntica i la contribució específica de les rúbriques al disseny i implantació de sistemes d´avaluació coherents amb el paradigma esmentat. La literatura especialitzada ha insistit en la vinculació de l´avaluació autèntica amb la idea d´una avaluació posada al servei de l´aprenentatge. Així ho demostra l´èmfasi en que l´avaluació se centri en l´acompliment dels estudiants respecte de problemes rellevants en entorns socials i professionals. També, l´èmfasi en que l´avaluació estigui alineat amb els altres components del context educatiu donat que, sense aquesta coherència, és impossible aconseguir els aprenentatges que suposa una educació basada en competències. Tanmateix, hom ha insistit menys en el potencial que té l´avaluació autèntica per reorganitzar l´activitat docent del professorat i per a la millora dels currículums. Aquest model requereix una reflexió compartida del professorat sobre l´àmbit professional i la pròpia cultura acadèmica de la disciplina, sobre el perfil del titulat, sobre els objectius d´aprenentatge i llur integració coherent en el pla d´estudis, i sobre els entorns didàctics més adequats per tal que l´estudiant assoleixi els resultats previstos. Perquè només des d´aquesta perspectiva pot implantar-se una avaluació autèntica. En l´article, els autors insisteixen en una idea similar en relació amb les rúbriques. A banda d´ésser instruments d´avaluació, aquestes han d´ésser considerades també recursos educatius que permetin a l´estudiant enjudiciar i resoldre problemes importants del seu àmbit disciplinari en diàleg constant amb els seus companys i professors. Pel professorat, el disseny i la utilització de rúbriques són un motiu d´anàlisi i discussió concret, però activen simultàniament una consciència més profunda i una major responsabilitat sobre la seva pràctica professional.

L´autenticitat segueix present en l´article d´Eva Gregori sobre la validesa d´un model de carpeta d´aprenentatge utilitzat en el grau de Belles Arts. La validesa no és una condició suficient per afirmar l´autenticitat d´un sistema d´avaluació, però sí que en constitueix una de les seves condicions necessàries. Un sistema d´avaluació pot ésser perfectament vàlid perquè les inferències que genera respecte els aprenentatges dels estudiants són adequades i útils per aconseguir aquests aprenentatges. No obstant, aquest sistema d´avaluació pot valorar resultats d´aprenentatge que no són rellevats en contextos socioprofessionals reals. De fet, la transferència i generalització dels judicis vàlids sobre l´aprenentatge dels estudiants depèn de la pertinença, importància, amplitud i profunditat dels citats aprenentatges, cosa que confereix interès a aquells judicis vàlids en contextos educatius més amplis. L´autora aborda l´assumpte des de la perspectiva contrària: d´acord amb la literatura especialitzada, reconeix l´autenticitat de la carpeta per ser un recurs en el que l´estudiant justifica i exemplifica el seu procés i resultats d´aprenentatge per, acte seguit, demostrar la validesa del model de carpeta emprat. L`anàlisi inclou un examen dels constructes en els quals es va organitzar la carpeta i de la seva consistència interna, per demostrar la coherència amb els objectius d´aprenentatge i la seva adequació al context educatiu. Un examen de la càrrega de treball dels estudiants en llur elaboració i de les qualificacions obtingudes li serveixen per justificar la seva adequació al perfil de l´estudiant de nou ingrés en la titulació analitzada.

L´assumpte de l´avaluació autèntica està també implícit en l´article de María Isabel Arbesú i Leticia Reyes sobre l´eficàcia docent. Per bé que l´article se circumscriu a un estudi de la percepció que tenen estudiants de grau i postgrau de ciències i arts per al disseny, aquest estudi forma part d´una investigació més àmplia que involucra altres actors del sistema educatiu. Investigacions d´aquesta mena són encara més importants en l´actualitat, quan la literatura especialitzada ha plantejat seriosos dubtes sobre la validesa i fiabilitat de les enquestes habituals sobre la qualitat docent, i quan hom reafirma la tendència a descarregar exclusivament en les espatlles del professorat la responsabilitat d´uns resultats educatius insuficients. És significatiu que l´anàlisi no versi sobre l´eficiència del professor sinó sobre l´eficàcia; és a dir, l´adequació dels resultats de l´activitat del professorat al paper que han de jugar en la institució educativa, i que no és altre que el de generar oportunitats d´aprenentatge pels seus estudiants. En aquest sentit, és de particular interès que els propis estudiants identifiquin dimensions d´avaluació que no acostumen a recollir-se en els qüestionaris. De confirmar-se això, aquests resultats subratllarien un cop més el risc cert d´incórrer en insuficiències que posarien en entredit la validesa d´aquests instruments. D´aquesta manera, hom posa de manifest com els problemes de validesa menyscaben l´autenticitat del sistema avaluador.

Els dos darrers articles provenen de l´àmbit de la Teoria de l´Art. El signat per Bibiana Crespo realitza un decurs històric del concepte de dibuix des de l´antiguitat greco-romana fins a les avantguardes històriques. No s´ha de cercar una anàlisi exhaustiva de les reflexions d´artistes i teòrics sobre el tema, cosa impossible en un article; l´autora es basa en una selecció de textos de diferents èpoques per a demostrar la presència d´un fil condcutor en la idea de dibuix com activitat intel•lectual i com aquesta idea va evolucionant en els diferents períodes de la història de l´art. Sobre aquesta base, s´afirma el valor específic del dibuix com a art, però també el seu paper rellevant com activitat artística i, en aquest sentit, la seva contribució a la resta de les arts plàstiques. En l´article s´observen les relacions canviants entre els diferents aspectes del dibuix segons hom consideri la seva relació amb la naturalesa; la seva relació amb les altres arts plàstiques; amb la pròpia activitat mental de l´artista i el seu correlat amb el procés d´ideació, d´una banda, i amb el d´execució de l´altra; amb el seu vincle amb diferents facultats mentals –sigui l´intel•lecte, la intuïció, la imaginació, l´enginy o el sentiment–; o amb la seva pròpia naturalesa lingüística que esdevé motiu central de reflexió en el tram final de la modernitat.

L´article de Ricard Ramon adopta l´enfocament més sociològic dels estudis de cultura visual per examinar el paper desenvolupat per l´art i el discurs artístic en les estratègies de legitimació i en les campanyes publicitàries de les principals empreses i corporacions. L´autor presenta el cas de l´empresa de ceràmica Lladró per a plantejar l´existència de relacions entre la seva activitat industrial i comercial, el seu interès en el col•leccionisme d´obres d´art, la col•laboració amb reconeguts especialistes del camp de la història de l´art i la creació del propi museu Lladró. L´interès de l´article rau en que el seu objecte d´estudi està molt poc tractat en el camp de la Història de l´Art perquè, des d´una concepció tradicional de la disciplina, aquest objecte queda fora del seu àmbit. És innegable que una de les funcions que l´art ha exercit històricament és ser mitjà de representació i legitimació pública dels valors i grups de poder dominants. Tanmateix, en les societats democràtiques avançades, concorren aspectes nous que suposen un salt qualitatiu. La qüestió rau en el procés d´acceleració històrica, les conseqüències de la naturalesa tecnològica de la societat de la informació i comunicació, i la crisi d´altres metarelats que fan de contrapès als arguments exclusivament econòmics. Tot plegat explica la proliferació de les interferències entre els discursos i fenòmens artístics, aquells altres que es desenvolupen en el disseny i la publicitat, i els interessos comercials i financers del món dels negocis. Aquest fet dóna especial rellevància al debat sobre els límits i les juxtaposicions entre aquests discursos i interessos, sobre llurs diferències i finalitats respectives, i sobre les repercussions recíproques que tindran en cadascun d´aquests àmbits.


Text complet: PDF (Castellano)