Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Estudi de la població d’un equinoïdeu irregular de l’Aptià de la subconca del Penyagolosa (serralada Ibèrica oriental)

Enric Forner i Valls, Jorge Adelantado, Joan Castany i Alvaro, Carme Castany i Alvaro

Resum


S’ha avaluat l’estructura d’edat d’una població d’un equinoïdeu irregular, Pliotoxaster sp. L’estudi s’ha fet mitjançant una mostra aleatòria d’un jaciment de l’Aptià inferior, de la subconca del Penyagolosa, conca del Maestrat, Serralada Ibèrica, Mediterrània occidental, que s’ha interpretat com una paleobiocenosi. S’ha considerat que els intervals de la longitud màxima representen els estadis de creixement. Es conclou que l’estructura d’edat és la normal d’una espècie en bones condicions, però s’interpreta que els primers estadis del creixement estan infrarepresentats a causa dels processos estratinòmics. L’espècie és infàunica, viu sempre colgada en el substrat tou, la qual cosa facilita que romangui enterrada després de la mort i la seua fossilització. Però nosaltres apuntem la hipòtesi que els exemplars més joves estan colgats molt superficialment i per tant més sotmesos a la bioturbació i l’onatge. Això impediria que els juvenils arribaren a quedar enterrats de forma definitiva en una proporció similar als d’edat més avançada. Existiria una probabilitat de fossilitzar directament proporcional a la profunditat en la qual estan colgats en vida fins assolir una certa fondària on la probabilitat tendirà al màxim assolit i hi romandria sense variacions.

Population dynamics of an irregular Equinoidea of the Aptian from the Penyagolosa subbasin (eastern Iberian Range)

The age structure of an irregular echinoid population, Pliotoxaster sp. has been evaluated. The study was conducted by random sampling in a bed belonging to the inferior Aptian from Penyagolosa sub-basin (Maestrat basin, Iberian Chain), Western Mediterranean, that was interpreted to be a palaeobiocenosis. We considered growth stages based on length intervals. We concluded that the age structure was that of a population in good condition, but the earliest growth stages are underrepresented due to biostratinomy processes. Pliotoxaster sp. is infaunal, developing the life cycle buried in a soft substratum, which facilitates fossilization after death. We point to the hypotheses that younger specimens are very superficially buried and therefore more subject to bioturbation and wave action. That would prevent younger echinoids to get permanently buried in a ratio similar to adults. The fossilizing probability would be directly proportional to the depth at which echinoids are buried in life, until reaching a certain threshold of depth where the probability will tend to be the highest and would remain without variations.


Text complet: PDF