«L’absente de tous bouquets», en uns versos de Joan Maragall. Una lectura de «Nodreix l’amor de pensaments i ausència»

En aquest article plantejarem una lectura del poema «Nodreix l'amor de pensaments i ausència» a partir d’un doble enfocament de la noció d’«absència»: en primer lloc, abordarem algunes de les formulacions històriques del tòpic de l’amada absent i de les teories de l’amor que s’hi associen, a fi de destriar la particularitat retòrico-expressiva del poema de Maragall; i en segon lloc, amb motiu d’una associació entre uns versos del poema i una declaració de Mallarmé, considerarem la categoria de l‘absència des del paradigma de la creació poètica mateixa i en relació amb la dialèctica paraula/silenci.