Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Vies d'analogia i d'explicació en l'evolució del pretèrit feble de la conjugació-e romànica

Max W. Wheeler

Resum


En llatí els paradigmes del perfectum (en castellà «pretérito y tiempos afines» =
PyTA) de la segona i tercera conjugacions (conjugacions-e) tenien formes febles (arizotòniques)
solament en la segona persona del pretèrit perfectiu (2.pst.pfv) i en el plusquamperfet
de subjuntiu (plup.sbjv). En les llengües romàniques s'han establert formes
febles en totes les categories morfosintàctiques del «PyTA» de la major part dels verbs,
i els mateixos pretèrits forts manifesten formes febles en totes les categories llevat de les
1/3sg.pst.pfv. En la reconstrucció proposada ací del paradigma protoromànic del «PyTA» de vendidi vaig vendre' i verbs semblants, atribuïm la distribució divergent i
sorprenent dels reflexos de */Çe/ i */ÇD/ en la Romania a tres processos: (i) una reformació
influenciada pel vocalisme del radical no compost de dedi vaig donar', (ii) l'haplologia
que suprimí la síl·laba àtona en una seqüència /dVdV/, i (iii) una simplificació de la distribució
de l'accent dins el paradigma «PyTA». Aquests processos poden haver-se dut a terme en ordres cronològics diferents amb resultats distints en les diverses llengües.

Text complet: PDF