Informe i confidencialitat en educació social
PDF
PDF (Español (España))


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Sánchez-Valverde Visus, Carlos. “Informe i confidencialitat en educació social”. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, no. 55, pp. 144-61, doi:10.34810/EducacioSocialn55id271051.


Resum

L’article realitza un recorregut per algunes pràctiques (els informes) dels i les educadores socials, revisant la confidencialitat i el respecte a la informació sobre les persones a què accedeixen aquests professionals, analitzant el codi deontològic, etc. Es reflexiona sobre si no caldria crear un nou instrument propi: l’informe socioeducatiu. I es revisen algunes de les característiques que hauria de tenir. S’aporten algunes propostes d’autoregulació per una maneig “respectuós” de la informació i la confidencialitat i s’ofereixen exemples de bones pràctiques.

Paraules clau

educació social, informe socioeducatiu, respecte, confidencialitat, deontologia social education, social education report, respect, confidentiality, professional ethics educación social, informe socioeducativo, respeto, confidencialidad, deontología
https://doi.org/10.34810/EducacioSocialn55id271051
PDF
PDF (Español (España))

Referències

Asociación Estatal de Educación Social - ASEDES; Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales - CGCEES (2007). Documentos profesionalizadores: Definición de Educación Social, Código Deontológico del Educador y la Educadora Social, Catálogo de funciones y Competencias del educador y la educadora social. Toledo: Grafox SL. (En línia a: http://www.eduso.net/archivo/index.php?c=27).

Antomás, J.; Huarte, S. (2011). “Confidencialidad e historia clínica. Consideraciones ético-legales”. Anuario del Sistema Sanitario de Navarra. 2011, Vol. 34, núm. 1, gener-abril, 73-82. (En línia a: http://scielo.isciii.es/pdf/asis-na/v34n1/revision2.pdf). Els educadors i educadores poden acabar convertint-se en còmplices de dispositius i procediments de control social

Benítez, M. C. (2013). “El informe socioeducativo, instrumento de la Educación Social”. Revista de Educación Social, núm. 16, gener de 2013. (En línia a: http://www.eduso.net/res/pdf/16/info_res_%2016.pdf).

Bentham, J. (1980). El Panóptico. Barcelona: Ed. La Piqueta (Traducció de Julia Varela i Fernando Álvarez-Uría). Canimas, J. (2009). Apuntes para una ética de la complejidad (o de si hay lugar para la beneficencia, la piedad y la compasión en la educación social)”. Revista de Educación Social, núm. 10, 2009. (En línia a: http://www.eduso.net/res/?b=13&c=121&n=357).

Castel, R. (1984). La gestión de los riesgos. Barcelona: Anagrama.Consejo General del Trabajo Social (1999). Código Deontológicodel Trabajo Social. (En línia a: http://www.cgtrabajosocial.com/consejo/codigo_deontologico).

Cortina, A. (2006). “Ética pública desde una perspectiva dialógica”. Ponència 33º Congreso Mundial de Escuelas de Trabajo Social. Chile. (En línia a: http://bibliotecadigital.univalle.edu.co/bitstream/10893/1099/1/Etica,%20publica%20desde%20una%20perspectiva.pdf).

Cortina, A.; Conill, J. (directores), (2000). Ética de las profesiones. Estella: Editorial Verbo Divino.

Frawley, W. (1997). Vygotsky y la ciencia cognitiva. Barcelona:Ediciones Paidós Ibérica, SA.

Frigerio, G. (2008). La división de las infancias. Ensayo sobre la enigmática pulsión antiarcóntica, Buenos Aires: Del estante editorial. (Un resum/presentació molt interessant del text es pot descarregar de:http://ipes.anep.edu.uy/documentos/2011/desafiliados/materiales/maq_fri-gerio.pdf).

Frigerio, G. (2005) “Las inteligencias son iguales. Ensayo sobre los usos y efectos de la noción de inteligencia en la educación”. CEM. Article per al CREFAL. (Una edició posterior del mateix article es pot trobar en línia a: http://www.anep.edu.uy/educarnos/educarnos_1/educarnos01/educ_01_apo_02.html).

Freire, P. (1992). Pedagogía de la esperanza: una revisión de la pedagogía del oprimido. México: Siglo XXI Editores.

Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Montevideo: Tierra Nueva, Buenos Aires: Siglo XXI Editores.

Foucault, M. (1980). “El ojo del poder.Entrevista con Michel Foucault”. Dins:BENTHAM, J. (1980). El Panóptico, Barcelona: Ed. La Piqueta, (Tra-ducció de Julia Varela i Fernando Álvarez-Uría). (En línia a: http://www.upv.es/laboluz/leer/books/Michel%20Foucault%20%20El%20ojo%20del%20poder.pdf).

Galeano, E. (2007). Espejos. Madrid: Siglo XXI Editores.

García Roca, J. ( 2007). “La revancha del sujeto”. Documentación Social, 145, 37-52. (En línia a: http://www.caritas.es/imagesrepository/CapitulosPublicaciones/899/03%20LA%20REVANCHA%20DEL%20SUJETO.pdf).

Guerau de Arellano, F. (1985). La vida pedagógica. Barcelona: Rosselló Impressions.

Guerau de Arellano, F.; Trescents, A. (1987). El educador de calle. Barcelona: Rosselló Impressions.

Iraburu, M. (2006). “Confidencialidad e intimidad”. Anuario del Sistema Sanitario Navarra. 2006 Vol. 29, Suplement 3, 59-69. (En línia a: http://recyt.fecyt.es/index.php/ASSN/article/view/2448).

Moliner, M. (1998). Diccionario de uso del español. Segona edició. Madrid: Gredos.

Moreno, F.; Molina, A.; Herrman, F.; Tesse, R.; Girón, F.; Muñoz, A.(2010). “Anotaciones subjetivas en la historia clínica. Divergencias entre el Derecho y la Medicina”. Boletín de la SPAO (Órgano de expresión de la Sociedad de Pediatría de Andalucía Oriental), 2010; 4 (3), 209-214. (En línia a: http://www.spao.info/Boletin/4_4/4_4_humanidades.pdf. Consultat el 28.02.2013).

Núñez, V. (2005) Participación y Educación Social. Ponència presentada al XVI CONGRESO MUNDIAL AIEJI, Montevideo, Uruguai. (En línia a: http://www.projoven.gub.uy/Documentos/Congreso%20educadores/10_Violeta_Nunez.doc).

Núñez, V. (2007) Pedagogía Social: un lugar para la educación frente a la asignación social de los destinos. Conferència pronunciada al Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología dArgentina labril de 2007. (En línia a: http://www.porlainclusionmercosur.educ.ar/documentos/Violeta_N_Peda-gogia_Social.pdf ).

Orwell, G. (2007). 1984. Barcelona: Espasa Calpe.

Pantoja, L.; Rodríguez, I. (2001) “Un esbozo de código deontológico para educadores sociales: proceso de elaboración y situación actual”. Educación Social, Revista de Intervención Socioeducativa, 17, 88-110. (En línia a: http://www.raco.cat/index.php/EducacionSocial/article/viewFi-le/172066/241904).

Sáez, J.; García Molina, J. (2003). “Emergencia de las profesiones sociales: de la dimensión discursiva a la dimensión política, ética y práctica”. Pedagogía Social. Revista interuniversitaria. núm. 10 (segona època), 195-219. (En línia a: http://www.uned.es/pedagogiasocial.revistainteruniversita-ria/pdfs/02%20-%2010/10%20-%20carreras.pdf)

Santos Aguado, C. (1990) “La documentación en el Trabajo Social. El informe social”. Cuadernos de Trabajo Social, 3, 127-141. Ed. Universidad Complutense, Madrid. (En línia a: http://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS9090110127A/8620).

Sennett, R. (2009). El artesano, Barcelona: Anagrama.

Sennett, R. (2003). El respeto Barcelona: Anagrama.

Vilar, J. (2010). Anàlisi dels conflictes ètics en la pràctica professional de l’educació social. Aproximació a una ètica aplicada. Tesi Doctoral. UB, Facultat de Pedagogia. (En línia a: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/21621/JVM_TESI.pdf?sequence=1).Vygostky, L. S. (1978). Pensamiento y Lenguaje. Madrid: Paidós.