Resum
Després de repassar els conceptes d’envelliment actiu, l’article centra la seva atenció en les relacions intergeneracionals i les seves formes de relacions intergeneracionals familiars que faciliten processos de transmissió pedagògica: transmissió d’habilitats útils per a la vida; transmissió de valors, codis morals i normes socials; reproducció i transmissió de la cultura, la història i la identitat; mantenir la trasmissió i els intercanvis de coneixement i valors entre les diferents generacions. Aquestes activitats educatives estan relacionades amb la generativitat perquè per mitjà d’elles, la persona adquireix o enforteix competències que permeten desenvolupar altres activitats generatives. * La realització de l’estudi ha comptat amb el finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación, per mitjà del projecte amb referència PSI2009-10966.
Paraules clau
Referències
Badenes, N. i Lopez, M.T. (2012). Doble dependencia. Abuelos que cuidan nietos en España. Madrid: Thomson Reuters.
Baltes, P.B. (1997). On the incomplete architecture of human ontogeny. American Psychologist, 52, 366-380.
Baltes, P.B. i Baltes, M.M. (1990). Psychological perspectives on successful aging: The model of selective optimization with compensation. En P.B. Baltes y M.M. Baltes (Eds.) Successful aging. Perspectives from the behavioralsciences (pp. 1-34). Cambridge: Cambridge University Press.
Baltes, P.B. i Goulet, L.R. (1970) Status and issues of a life-span developmental psychology. En L.R. Goulet y P.B. Baltes (Eds.), Life-spandevelop-mental psychology: Research and theory (pp. 3-21). Nueva York: Academic Press.
Baltes, P.B., Reese, H.W. y Nesselroade, J.R. (1977/1981). Métodos de investigación evolutiva: enfoque del ciclo vital. Madrid: Morata
Balts, P.B., Lindenberger, U. y Staudinger, U.M. (1998). Lifespan theory in developmental psychology. En W. Damon (Ed. de la serie) y R.M. Lerner (Ed. del volumen), Handbook of child psychology 5th edition: Vol. 1.Theo-retical models of human development (pp. 1029-1143). Nueva York: Wiley.
Bass, S.A, Caro, F.G. y Chen, Y.P. (eds.) (1993). Achieving a productive aging society. Westport: Auburn House. Butler, R. i Schechter, M. (1995). Productive Aging. En G.L. Maddox (ed.), The encyclopedia of aging (pp. 763-764). New York: Springer.
Christensen, H. i Mackinnon, A. (1993). The association between mental, social and physical activity on cognitive performance in young and old subjects. Age andAgeing, 22, 175-182.
Csikszentmihalyi, M. (1996). Fluir (flow). Una psicología de la felicidad. Barcelona: Kairós.
Coleman, J. S. (1988), Social Capital in the Creation of Human Capital. American Journal of Sociology, 94, supp, 95-120.
Coleman, J. S. (1990) Foundations of Social Theory. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Erikson (1982). El ciclo vital completado. Buenos Aires: Paidós.
Erikson, E., Erikson, JM i Kivnick, H (1986). Vital involvement in old age. New York: Norton.
Fried, L.P., Freedman, M., Endres, T.E. i Wasik, B. (1997). Building communities that promote successful aging. Western Journal of Medicine, 167, 216-219.
Fried, L.P.; Freedman, M.; Endres, T.; Rebok, G. W.; Carlson, M. C.; Seeman, T. E.; Tielsch, J.; Glass, T. A.; Wasik, B.; Frick, K. D.; Ialongo, N. i Zeger, S. (2000): The Experience Corps: a social model for health promotion, generativity,and decreasing structural lag for older adults. Symposium presented at the 53rd Annual Meeting of the Gerontological Society of America. Washington, DC.
Garfein, A.J. i Herzog, A.R. (1995). Robust aging among the young-old, old-old and oldest-old. Journal of Gerontology.Social Sciences, 50B, S77-S87.
Granville, G. (2002) A Review of Intergenerational Practice in the UK. Stoke-on-Trent: The Beth Johnson Foundation.
Hagestad, G.O. i Uhlenberg, P. (2005). The social separation of old and young: a root of ageism. Journal of Social Issues, 61 (2), 343-360.
IMSERSO (2010). Las personas mayores en España. Madrid: IMSERSO.
Kuehne, V. (2003a) ‘The State of our Art: Intergenerational Program Research and Evaluation: Part One’. Journal of Intergenerational Relations-hips, 1 (1), 145-165.
Kuehne, V. (2003b) ‘The State of our Art: Intergenerational Program Re-search and Evaluation: Part Two’. Journal of Intergenerational Relations-hips, 2 (1), 79-94.
Lloyd, J. (2008). The State of Intergenerational Relations Today. London: ILC-UK.
Megías, E. (coord.) (2010). Valores sociales y drogas 2010. Madrid: FAD
Megías, E. (dir.) (2001). Valores sociales y drogas. Madrid: FAD
Megías, E. y Elzo, J. (coords.) (2006). Jóvenes, valores y drogas. Madrid: FAD
Molpeceres, MA, Pinazo, S i Aliena, R (2012). Older adult mentors and youth at risk. Challenges for intergenerational mentoring programs in family-centered cultures. Journal of Intergenerational Relationships, vol. 10 (3). Special Issue Active Aging. (in press)
Netto, N.R., Goh, Y.N.J. i Yap, L.K.P. (2009). Growing and gaining through caring for a loved one with dementia. Dementia, 8, 245-261.
Newman, S., Karip, E. i Faux, R. (1995). Everyday memory function of older adults: the impact of intergenerational school volunteer programs. Educational Gerontology, 21, 569-580.
Olazabal,I et Pinazo, S. (2010), Les relations intergénérationnelles au sein de la parenté et de la communauté. En M.Charpentier, N. Guberman, V. Bi-llette, JP. Lavoie, A. Grenier et I. Olazabal (dirs.). Vieillir au pluriel. Pers-pectives sociales (pp. 307-338). Quebec: Presses de l’Université du Quebec.
OMS (2002). Envejecimiento activo. Un marco político. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 37(S2):74-105.
Perez, L. (2005). Las abuelas como recurso de conciliación entre la vida familiar y laboral. Presente y futuro. Madrid: Instituto de la Mujer.
Pinazo, S. (2006a). Relaciones sociales. En: C. Triadó y F. Villar (2006), Psicología de la vejez (pp. 253-285). Madrid: Alianza.
Pinazo, S. (2006b). El apoyo social y las relaciones sociales de las personas mayores. En S. Pinazo y M. Sánchez (coor.) Gerontología. Actualización, innovación y propuestas (pp. 219-256). Madrid: Pearson-Prentice-Hall. Pinazo, S. i Kaplan, M. (2007), Los beneficios de los programas intergeneracionales. En M. Sánchez, (coor.), Los programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades (pp. 70-101). Barcelona: La Caixa. Pinazo, S. i Montoro, J. (2004). La relación entre los abuelos/as y los nietos/as. Factores que predicen la calidad de esta relación intergeneracional. Revista Internacional de Sociología, vol. 38, mayo-agosto, 147-168.
Pinazo, S. i Tompkins, C. (2008). Mentoring: How to harness the full potential of youth mentoring relationships?. Journal of Intergenerational Relationships, vol. 6(2), 245-246.
Pinazo, S., Sánchez, M., Sáez, J., Díaz, P. y López, J. (2009). La mejora de la convivencia escolar desde la intergeneracionalidad. La mentorización como recurso. Informació Psicológica. Número monográfico ‘La convivencia en los centros educativos’, 95, 27-45.
Putnam, R., R. Leonardi y R. Nanetti (1993), Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton: Princeton University Press.
Redolat, R. i Carrasco, MC (1998), ¿Es la plasticidad cerebral un factor crítico en el tratamiento de las alteraciones cognitivas asociadas al envejecimiento? Anales de Psicología, 14, 1, 45-53
Rowe, J. W i Kahn, R. L (1998). Successful Aging. New York: Dell Publishing.
Rowlands, J. (1997), Questioning Empowerment. Oxford: Oxfam.Sánchez, M. i Pinazo, S. (2009). Las relaciones intergeneracionales en la familia. En: J.L. Parada y J.J.Gonzalez (Eds.), La familia como espacio educativo (pp.73-96). Murcia: Editorial Espigas.
Sánchez, M., Pinazo, S., Sáez, J., Díaz, P., López, J., Tallada, C. (2007), Los programas intergeneracionales y el envejecimiento activo. Revisión de casos y algunas propuestas de acción. En: C.L. Guillén y R. Guil (eds.), Psi-cología Social: un encuentro de perspectivas. Vol. 1 (pp. 177-190). Cádiz: Asociación de Profesionales de Psicología Social.
Sánchez, M. i Díaz, P. (2005) Los programas intergeneracionales. En S. Pinazo y M. Sánchez (dirs.), Gerontología. Actualización, innovación y propuestas (pp. 391-430). Madrid: Pearson- Prentice Hall.
Sánchez, M., Sáez, J. i Pinazo, S. (2008). Actuaciones para promover las relaciones intergeneracionales. Manual del Curso. La Antigua (Guatemala). Madrid: IMSERSO, Ministerio de Educación, Política Social y Deporte y AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.
Sanchez, M., Sáez, J. i Pinazo, S. (2011), Intergenerational solidarity is about relationships. Consequences for intergenerational programs and poli-cy development. In: Intergenerational Solidarity (pp. 129-148). United Nations: Palgrave/MacMillan.
Sanders S. (2005). Is the glass half empty or full? Reflections on strain and gain in caregivers of individuals with Alzheimer’s disease. Social Work in Health Care, 40, 57-73.
Schaie, K.W. (1994). The course of adult intellectual development. American Psychologist, 49, 304-313.
Seeman, T.E., Singer, B.H. i Rowe, J.W. (1997). Price of adaptattion - Allostatic load and its health consequences. McArthur Studies of succesful aging. Archives of InternalMedicine, 157, 2259-2268.
Tobío, C., Agulló, M.S., Gómez, M.V., i Martín, M.T. (2010). El cuidado de las personas. Un reto para el siglo XXI. Barcelona: La Caixa.
Triadó, C., Celdrán, M., Conde, L., Montoro, J., Pinazo, S. i Villar, F. (2008), Envejecimiento productivo. La provisión de cuidados de los abuelos a los nietos. Implicaciones para su salud y bienestar. Informe de Investig-ación. Consultado el 20 de julio de 2012 en: http://www.imserso.es/InterPre-sent2/groups/imserso/documents/binario/envejproductivo.pdf
Triadó, C., Villar, F., Solé, C., Celdrán, M. Pinazo, S., Conde, L., i Montoro, J. (2008), Las abuelas/os cuidadores de sus nieto/as: tareas de cuidado, beneficios y dificultades de rol abuelos/as. INFAD.Revista de Psicología, n.1, vol.4, 455-464.
Villar, F. (2005). El enfoque del ciclo vital. Hacia un abordaje evolutivo del envejecimiento. En S.Pinazo y M. Sánchez. Gerontología. Actualización, innovación y propuestas. (pp. XXXX) Madrid: Pearson-Prentice-Hall.
Villar, F. (2012). Hacerse bien haciendo el bien: la contribución de la generatividad al estudio del buen envejecer. Informació Psicológica (in press)
Ybarra, J i Pinazo, S. (2009). Mis abuelos me cuidan. Madrid: ICM. Asociación Española de Pediatría.
Zeldin, S., McDaniel, A. K., Topitzes, D., i Calvert, M. (2000). Youth in decision-making: A study on the impacts of youth on adults and organizations. Wisconsin: Innovation Center/Tides Center and University of Wiscon-sin Extension.
Drets
Drets d'autor
Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa es publica en accés obert sota la llicència Creative commons reconeixement-nocomercial (by-nc): es permet l’ús del seu contingut sempre que se citi l’autor o l’autora i la publicació, amb la seva adreça electrònica exacta. Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc no es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
El copyright © de la revista pertany a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull


