Les persones grans proveïdores de coneixements i d'atenció. El paper dels programes intergeneracionals
PDF
PDF (Castellano)


Citacions a Google Acadèmic

Com citar

Pinazo Hernandis, Sacramento. «Les persones grans proveïdores de coneixements i d’atenció. El paper dels programes intergeneracionals». Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 2012, núm. 51, p. 45-66, https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/260501.


Resum

Després de repassar els conceptes d’envelliment actiu, l’article centra la seva atenció en les relacions intergeneracionals i les seves formes de relacions intergeneracionals familiars que faciliten processos de transmissió pedagògica: transmissió d’habilitats útils per a la vida; transmissió de valors, codis morals i normes socials; reproducció i transmissió de la cultura, la història i la identitat; mantenir la trasmissió i els intercanvis de coneixement i valors entre les diferents generacions. Aquestes activitats educatives estan relacionades amb la generativitat perquè per mitjà d’elles, la persona adquireix o enforteix competències que permeten desenvolupar altres activitats generatives. * La realització de l’estudi ha comptat amb el finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación, per mitjà del projecte amb referència PSI2009-10966.

Paraules clau

  • programes intergeneracionals
  • envelliment actiu
  • transmissió
  • generativitat
PDF
PDF (Castellano)

Referències

Badenes, N. i Lopez, M.T. (2012). Doble dependencia. Abuelos que cuidan nietos en España. Madrid: Thomson Reuters.

Baltes, P.B. (1997). On the incomplete architecture of human ontogeny. American Psychologist, 52, 366-380.

Baltes, P.B. i Baltes, M.M. (1990). Psychological perspectives on successful aging: The model of selective optimization with compensation. En P.B. Baltes y M.M. Baltes (Eds.) Successful aging. Perspectives from the behavioralsciences (pp. 1-34). Cambridge: Cambridge University Press.

Baltes, P.B. i Goulet, L.R. (1970) Status and issues of a life-span developmental psychology. En L.R. Goulet y P.B. Baltes (Eds.), Life-spandevelop-mental psychology: Research and theory (pp. 3-21). Nueva York: Academic Press.

Baltes, P.B., Reese, H.W. y Nesselroade, J.R. (1977/1981). Métodos de investigación evolutiva: enfoque del ciclo vital. Madrid: Morata

Balts, P.B., Lindenberger, U. y Staudinger, U.M. (1998). Lifespan theory in developmental psychology. En W. Damon (Ed. de la serie) y R.M. Lerner (Ed. del volumen), Handbook of child psychology 5th edition: Vol. 1.Theo-retical models of human development (pp. 1029-1143). Nueva York: Wiley.

Bass, S.A, Caro, F.G. y Chen, Y.P. (eds.) (1993). Achieving a productive aging society. Westport: Auburn House. Butler, R. i Schechter, M. (1995). Productive Aging. En G.L. Maddox (ed.), The encyclopedia of aging (pp. 763-764). New York: Springer.

Christensen, H. i Mackinnon, A. (1993). The association between mental, social and physical activity on cognitive performance in young and old subjects. Age andAgeing, 22, 175-182.

Csikszentmihalyi, M. (1996). Fluir (flow). Una psicología de la felicidad. Barcelona: Kairós.

Coleman, J. S. (1988), Social Capital in the Creation of Human Capital. American Journal of Sociology, 94, supp, 95-120.

Coleman, J. S. (1990) Foundations of Social Theory. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Erikson (1982). El ciclo vital completado. Buenos Aires: Paidós.

Erikson, E., Erikson, JM i Kivnick, H (1986). Vital involvement in old age. New York: Norton.

Fried, L.P., Freedman, M., Endres, T.E. i Wasik, B. (1997). Building communities that promote successful aging. Western Journal of Medicine, 167, 216-219.

Fried, L.P.; Freedman, M.; Endres, T.; Rebok, G. W.; Carlson, M. C.; Seeman, T. E.; Tielsch, J.; Glass, T. A.; Wasik, B.; Frick, K. D.; Ialongo, N. i Zeger, S. (2000): The Experience Corps: a social model for health promotion, generativity,and decreasing structural lag for older adults. Symposium presented at the 53rd Annual Meeting of the Gerontological Society of America. Washington, DC.

Garfein, A.J. i Herzog, A.R. (1995). Robust aging among the young-old, old-old and oldest-old. Journal of Gerontology.Social Sciences, 50B, S77-S87.

Granville, G. (2002) A Review of Intergenerational Practice in the UK. Stoke-on-Trent: The Beth Johnson Foundation.

Hagestad, G.O. i Uhlenberg, P. (2005). The social separation of old and young: a root of ageism. Journal of Social Issues, 61 (2), 343-360.

IMSERSO (2010). Las personas mayores en España. Madrid: IMSERSO.

Kuehne, V. (2003a) ‘The State of our Art: Intergenerational Program Research and Evaluation: Part One’. Journal of Intergenerational Relations-hips, 1 (1), 145-165.

Kuehne, V. (2003b) ‘The State of our Art: Intergenerational Program Re-search and Evaluation: Part Two’. Journal of Intergenerational Relations-hips, 2 (1), 79-94.

Lloyd, J. (2008). The State of Intergenerational Relations Today. London: ILC-UK.

Megías, E. (coord.) (2010). Valores sociales y drogas 2010. Madrid: FAD

Megías, E. (dir.) (2001). Valores sociales y drogas. Madrid: FAD

Megías, E. y Elzo, J. (coords.) (2006). Jóvenes, valores y drogas. Madrid: FAD

Molpeceres, MA, Pinazo, S i Aliena, R (2012). Older adult mentors and youth at risk. Challenges for intergenerational mentoring programs in family-centered cultures. Journal of Intergenerational Relationships, vol. 10 (3). Special Issue Active Aging. (in press)

Netto, N.R., Goh, Y.N.J. i Yap, L.K.P. (2009). Growing and gaining through caring for a loved one with dementia. Dementia, 8, 245-261.

Newman, S., Karip, E. i Faux, R. (1995). Everyday memory function of older adults: the impact of intergenerational school volunteer programs. Educational Gerontology, 21, 569-580.

Olazabal,I et Pinazo, S. (2010), Les relations intergénérationnelles au sein de la parenté et de la communauté. En M.Charpentier, N. Guberman, V. Bi-llette, JP. Lavoie, A. Grenier et I. Olazabal (dirs.). Vieillir au pluriel. Pers-pectives sociales (pp. 307-338). Quebec: Presses de l’Université du Quebec.

OMS (2002). Envejecimiento activo. Un marco político. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 37(S2):74-105.

Perez, L. (2005). Las abuelas como recurso de conciliación entre la vida familiar y laboral. Presente y futuro. Madrid: Instituto de la Mujer.

Pinazo, S. (2006a). Relaciones sociales. En: C. Triadó y F. Villar (2006), Psicología de la vejez (pp. 253-285). Madrid: Alianza.

Pinazo, S. (2006b). El apoyo social y las relaciones sociales de las personas mayores. En S. Pinazo y M. Sánchez (coor.) Gerontología. Actualización, innovación y propuestas (pp. 219-256). Madrid: Pearson-Prentice-Hall. Pinazo, S. i Kaplan, M. (2007), Los beneficios de los programas intergeneracionales. En M. Sánchez, (coor.), Los programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades (pp. 70-101). Barcelona: La Caixa. Pinazo, S. i Montoro, J. (2004). La relación entre los abuelos/as y los nietos/as. Factores que predicen la calidad de esta relación intergeneracional. Revista Internacional de Sociología, vol. 38, mayo-agosto, 147-168.

Pinazo, S. i Tompkins, C. (2008). Mentoring: How to harness the full potential of youth mentoring relationships?. Journal of Intergenerational Relationships, vol. 6(2), 245-246.

Pinazo, S., Sánchez, M., Sáez, J., Díaz, P. y López, J. (2009). La mejora de la convivencia escolar desde la intergeneracionalidad. La mentorización como recurso. Informació Psicológica. Número monográfico ‘La convivencia en los centros educativos’, 95, 27-45.

Putnam, R., R. Leonardi y R. Nanetti (1993), Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton: Princeton University Press.

Redolat, R. i Carrasco, MC (1998), ¿Es la plasticidad cerebral un factor crítico en el tratamiento de las alteraciones cognitivas asociadas al envejecimiento? Anales de Psicología, 14, 1, 45-53

Rowe, J. W i Kahn, R. L (1998). Successful Aging. New York: Dell Publishing.

Rowlands, J. (1997), Questioning Empowerment. Oxford: Oxfam.Sánchez, M. i Pinazo, S. (2009). Las relaciones intergeneracionales en la familia. En: J.L. Parada y J.J.Gonzalez (Eds.), La familia como espacio educativo (pp.73-96). Murcia: Editorial Espigas.

Sánchez, M., Pinazo, S., Sáez, J., Díaz, P., López, J., Tallada, C. (2007), Los programas intergeneracionales y el envejecimiento activo. Revisión de casos y algunas propuestas de acción. En: C.L. Guillén y R. Guil (eds.), Psi-cología Social: un encuentro de perspectivas. Vol. 1 (pp. 177-190). Cádiz: Asociación de Profesionales de Psicología Social.

Sánchez, M. i Díaz, P. (2005) Los programas intergeneracionales. En S. Pinazo y M. Sánchez (dirs.), Gerontología. Actualización, innovación y propuestas (pp. 391-430). Madrid: Pearson- Prentice Hall.

Sánchez, M., Sáez, J. i Pinazo, S. (2008). Actuaciones para promover las relaciones intergeneracionales. Manual del Curso. La Antigua (Guatemala). Madrid: IMSERSO, Ministerio de Educación, Política Social y Deporte y AECID, Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.

Sanchez, M., Sáez, J. i Pinazo, S. (2011), Intergenerational solidarity is about relationships. Consequences for intergenerational programs and poli-cy development. In: Intergenerational Solidarity (pp. 129-148). United Nations: Palgrave/MacMillan.

Sanders S. (2005). Is the glass half empty or full? Reflections on strain and gain in caregivers of individuals with Alzheimer’s disease. Social Work in Health Care, 40, 57-73.

Schaie, K.W. (1994). The course of adult intellectual development. American Psychologist, 49, 304-313.

Seeman, T.E., Singer, B.H. i Rowe, J.W. (1997). Price of adaptattion - Allostatic load and its health consequences. McArthur Studies of succesful aging. Archives of InternalMedicine, 157, 2259-2268.

Tobío, C., Agulló, M.S., Gómez, M.V., i Martín, M.T. (2010). El cuidado de las personas. Un reto para el siglo XXI. Barcelona: La Caixa.

Triadó, C., Celdrán, M., Conde, L., Montoro, J., Pinazo, S. i Villar, F. (2008), Envejecimiento productivo. La provisión de cuidados de los abuelos a los nietos. Implicaciones para su salud y bienestar. Informe de Investig-ación. Consultado el 20 de julio de 2012 en: http://www.imserso.es/InterPre-sent2/groups/imserso/documents/binario/envejproductivo.pdf

Triadó, C., Villar, F., Solé, C., Celdrán, M. Pinazo, S., Conde, L., i Montoro, J. (2008), Las abuelas/os cuidadores de sus nieto/as: tareas de cuidado, beneficios y dificultades de rol abuelos/as. INFAD.Revista de Psicología, n.1, vol.4, 455-464.

Villar, F. (2005). El enfoque del ciclo vital. Hacia un abordaje evolutivo del envejecimiento. En S.Pinazo y M. Sánchez. Gerontología. Actualización, innovación y propuestas. (pp. XXXX) Madrid: Pearson-Prentice-Hall.

Villar, F. (2012). Hacerse bien haciendo el bien: la contribución de la generatividad al estudio del buen envejecer. Informació Psicológica (in press)

Ybarra, J i Pinazo, S. (2009). Mis abuelos me cuidan. Madrid: ICM. Asociación Española de Pediatría.

Zeldin, S., McDaniel, A. K., Topitzes, D., i Calvert, M. (2000). Youth in decision-making: A study on the impacts of youth on adults and organizations. Wisconsin: Innovation Center/Tides Center and University of Wiscon-sin Extension.