Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur

Sandra Ricart Casadevall

Resum


El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l’àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial.
En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l’aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural
d’aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l’aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques
ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s’ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d’escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars –i sovint enfrontades– en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l’engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l’Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida

Text complet: PDF