Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Anàlisi acústica de la resolució de xocs accentuals en català

Pilar Prieto i Vives, Salvador Oliva, Blanca Palmada, Pep Serra, Beatriz Blecua, Sílvia Llach, Victòria Oliva

Resum


Aquest estudi analitza el procés de producció de dues síl·labes que es troben en posició de xoc accentual en català i descriu les principals estratègies de resolució que utilitza la llengua en aquests contextos. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de percepció (500 judicis) que demostra un alt grau de confusió entre síl·labes accentuades en posició de xoc i síl·labes àtones (camí net vs. caminet): això demostra que la primera síl·laba implicada en el xoc experimenta una desaccentuació gairebé sistemàtica. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de producció que consta de triplets d’oracions (576 realitzacions) i en què es compara una mateixa síl·laba (vi, pi) en tres condicions prosòdiques distintes: context de xoc accentual (vi blanc, pi gros); tònica seguida d’àtona (vi blanquet, pi grosset); i àtona (vinet blanc, pinet gros). Els resultats mostren que la durada i l’amplitud no són correlats acústics fiables de la percepció de desaccentuació; el contorn d’F0, en canvi, es manifesta com el principal indici acústic de la desaccentuació. En definitiva, aquest article demostra que el català presenta una estratègia general de reparació de xocs, l’afebliment o la completa desaccentuació del primer accent implicat en el xoc (bon home [ b mכn'כə], bon vi [b כm ‘bi]) i que aquesta estratègia es fa palesa a nivell acústic a través de l’organització tonal de l’enunciat.

Text complet: PDF