Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)

Anna Maria Fernàndez Planas, Eugenio Martínez Celdrán, Josefina Carrera i Sabaté, Carlos Van Oosterzee, Valeria Salcioli Guidi, Joan Castellví Vives, Dorota Szmidt

Resum


En el marc del projecte internacional AMPER (Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic) aquest article busca reflectir el comportament dels dos tipus de frases interrogatives absolutes que es produeixen habitualment en barceloní i en tarragoní, dos dels subdialectes del bloc oriental del català. Els resultats mostren que, tot i que la línia melòdica general és força comuna, ambdós subdialectes es diferencien bastant, especialment en les interrogatives encapçalades amb la partícula “que” i acabades pel subjecte dislocat. Les dades no indiquen diferències rellevants en l’estudi de la durada i la intensitat de les vocals que componen les oracions objecte d’estudi.

Text complet: PDF