Història marítima, Museu Marítim Barcelona, Museologia, Navegació
Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Nacimiento, apogeo y declive de las antiguas mejilloneras de Cataluña y Valencia (1900-1965)

Juan Pérez-Rubín Feigl

Resum


En la segona dècada del segle XX hi havia un total de 156 vivers de musclos concentrats al Mediterrani: Barcelona (119), Tarragona (21) i València (16). L’any 1927 marca l’inici d'una nova etapa de modernització i de millores en la mitilicultura a nivell estatal, de la mà de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, que va tenir un paper decisiu en el desenvolupament preindustrial del sector fins a la primera meitat de segle. A partir d’aquell any es va fer càrrec, successivament, del control cientificotècnic de les diferents instal·lacions de vivers de musclos que es van establir al país abans de la Guerra Civil, tant al Mediterrani com al Cantàbric (Santander). El bienni 1946-1947 marca l'enlairament de Galícia i el final de l’hegemonia mediterrània, per bé que fins al 1973 es van mantenir 32 vivers de musclos al port de Barcelona.
Actualment, aquesta indústria catalana continua al delta de l'Ebre, on els seus 164 vivers produeixen anualment unes 2.700 tones de selectes musclos.

Paraules clau


pescadors, Catalunya, València, història

Text complet: PDF