Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Història dels orígens de la Garnatxa negra

Josep M. Puiggròs i Jové

Resum


Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació.
A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta.
Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans.
Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.

Text complet: Text complet