Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Le Grenache gris dans le vignoble du Roussillon= La garnatxa grisa en el vinyar del Rosselló

Pierre Torrès

Resum


de la mateixa manera que la garnatxa negra i la garnatxa blanca. En aquesta regió, la garnatxa s'ha diversificat més pel que fa a les seves expressions genètiques, ja que s'hi troba tota la família de «garnatxes»: la garnatxa negra, la garnatxa grisa (rosada), la garnatxa blanca i el «lledoner pelut». En la majoria de les vinyes mediterrànies es conrea la garnatxa negra, però al Rosselló ens trobem superfícies importants de cadascuna de les garnatxes.
La garnatxa grisa té els raïms que van del color gris al rosa més o menys fosc, depenent del lloc i dels rendiments que es volen obtenir. Es fa difícil d'indicar quan va aparèixer al Rosselló la garnatxa grisa (vermella), però sí que es pot afirmar que al segle XVIII la garnatxa negra estava completament implantada.
En els inicis del segle XIX els escrits de diversos ampelògrafs citen varietats grises al Rosselló, entre les quals l'anomenada «gris de Salses», però sense identificar-la amb la garnatxa.
S'ha d'esperar fins a la meitat del segle XX per confirmar la garnatxa grisa a les vinyes del Rosselló, i és precisament durant el període 1945-1975 que aquesta varietat tindrà la màxima superfície. La garnatxa grisa és utilitzada en aquell temps únicament per a l'elaboració de vins dolços naturals.
A la fi del segle XX trobem que es conreen al Rosselló 13.000 ha del conjunt de garnatxes, i que d'aquestes es conreen 2.000 ha de garnatxa grisa; d'aquesta varietat, actualment se'n conreen unes 900 ha. Se n'ha produït un retrocés, tot i que la varietat s'ha convertit en noble i reconeguda per a la producció de vins blancs d'alta expressió.

Text complet: Text complet