Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El futur de l’Autoritat Palestina

Hani Albasoos

Resum


Els Acords d’Oslo signats el 1993 entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) van permetre un control indirecte sobre els palestins, una estratègia millor i més econòmica que el control directe, per la qual el govern israelià va traspassar les competències administratives i de seguretat a l’Autoritat Palestina (AP) a Gaza i Cisjordània. Alguns polítics i experts palestins consideren la coordinació i la cooperació directes entre les forces de seguretat israelianes i palestines com una visió d’Israel adoptada en els acords de pau per a perpetuar l’ocupació. Per altra banda, hi ha qui creu que l’AP serà la base administrativa d’un futur estat palestí. A falta de proves d’un progrés concret cap a aquest objectiu, molts han començat a qüestionar la necessitat de l’Autoritat, que ha fracassat en l’execució de tasques de caire nacional. Actualment, l’AP sembla trobar-se en una crisi existencial. Els palestins la critiquen cada vegada més, i molts han cercat la manera de distanciar-se de la participació del govern als afers locals. A més, alguns dels seus líders han cridat a la seva dissolució. L’AP es troba collada per les preocupacions d’Israel i els problemàtics interessos partidistes contraposats pel costat palestí. Aquesta recerca explica els escenaris futurs de l’AP dues dècades després de la seva creació i analitza la possibilitat de redefinir el seu paper, considerant els desenvolupaments significatius pel que fa al nou estatus de Palestina a l’ONU, la reconciliació dins de Palestina i els esforços per a revifar i reconstruir l’OAP.


Text complet: PDF (English)