Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

La societat civil als països en vies de desenvolupament - consideracions conceptuals

Heidrun Zinecker

Resum


En aquest article, la societat civil es defineix com un àmbit no normatiu, sinó analiticològic, que constitueix una esfera de societat diferenciada dels àmbits circumdants de la família, l'economia i l'estat. La societat civil, segons el concepte que es presenta aquí, és realitat (no utopia); és política, però no democràtica per naturalesa; no està lligada a la democràcia i no és civilitzada per naturalesa. En la situació ideal, cosa rara als països en vies de desenvolupament, els àmbits circumdants (estat, família, economia) i també la societat civil són potents. En aquestes circumstàncies no existeix cap joc de suma zero entre la societat civil i els àmbits circumdants, sinó equilibri i fins i tot suport mutu. Als països en vies de desenvolupament la situació no sol ser aquesta. En aquests països, els dèficits particulars dels àmbits circumdants influeixen en la societat civil no autònoma des de l'exterior. Als països en vies de desenvolupament, a més a més, la societat civil es fractura a través de canals "no emancipadors" (no democràtics, no econòmics, no civilitzats), que defineixen els processos sociopolítics que, partint d'uns àmbits circumdants deficients, recorren la societat civil i són "més potents" que el canal oposat "no emancipador" corresponent. La combinació respectiva d'aquests canals i els canals oposats serveix com a base per a una tipologia de les societats civils, sobre la qual es pot construir una política de desenvolupament.

Text complet: PDF