Joan Estelrich, un humanista en temps convulsos (1932-1936)

L’article pretén explicar la contribució de Joan Estelrich (1896-1958) en la construcció del discurs humanista de l’Europa dels anys trenta, en el context de les plataformes de cooperació intel·lectual d’orientació classicista i conservadora sorgides en el període d’entreguerres en les quals va participar activament. S’hi analitza el vessant humanista d’Estelrich i l’esforç realitzat per reforçar el paper de la petita nació catalana en l’arc mediterrani europeu, a través de la seva aportació als congressos i conferències que van tenir lloc a Nimes (abril, 1932), Roma (novembre, 1932), Mònaco (novembre, 1935), Marsella (abril, 1936) i Budapest (juny, 1936)