Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Els ordes militars a Catalunya

Josep Maria Sans i Travé

Resum


Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalunya,
entre d'altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb
Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la
noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Principat,
on a la segona meitat del segle XII ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència
especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem,
Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les províncies
originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes,
Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa,
representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comanadors
o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels
ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a
Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l'orde, com
ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon
Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansió territorial
dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume
fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori
català, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat
el 1400 a l'orde valencià de Montesa.

Text complet: PDF