Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

J. V. Foix i la ironia romàntica

Eberhard Geisler

Resum


L’article es basa en el convenciment que la comprensió usual de la ironia no pot ser aplicada a les obres de J. V. Foix, les quals més aviat han de ser enteses en el context de la ironia romàntica tal com va ser concebuda per Friedrich Schlegel i més tard documentada en la investigació d’Ingrid Strohschneider-Kohrs. Es descriu el terme «reflexió» com l’autonegació de l’absolut per a després analitzar alguns poemes en prosa del poeta, en què tal classe d’ironia pot ser identificada. En els escrits de Foix les freqüents metareflexions sobre poesia o pintura fan aparèixer els textos o els quadres com a il·legibles o dotats d’un gran poder subversiu. Una peça com «El Roc pertús» deconstrueix l’absoluta exemplaritat i arranja un joc d’irònica refracció, la conseqüència final de la qual és un gir antiteològic.

Text complet: PDF