Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Apunts sobre exili, llengua i traducció

Montserrat Bacardí

Resum


A l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes «Full Català», «Quaderns de l’Exili» i «Lletres», publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció.

Text complet: PDF