Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Era cristià "Lo Crestià" de Francesc Eiximenis? Història d'un error de paleografia

Curt Wittlin

Resum


Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana»,
«crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o "rest". Els copistes, després d’haver vist centenars d’abreviatures d’aquesta mena, o de paraules
en què el grup "pre" s’escrivia amb una p acompanyada de l’abreviatura per "re", creient que "ia" era el final de la paraula i estan acostumats a la pronúncia dissimilada "crestià", van acostumar-se a transcriure aquestes abreviatures com "crestià", tot i que Eiximenis explica que «cristià devalla de Crist».

Text complet: PDF