Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El cas del Príncep de Viana: contrafacció reial i resposta constitucional

Imma Muxella

Resum


L'empresonament del príncep Carles de Viana per ordre del seu pare,
Joan II, el gener de 1460, féu esclatar les tensions entre la monarquia i les institucions
representatives catalanes (Diputació del General i Consell de Cent)
en aquell moment dominades per la Biga. La lluita entre el rei i les institucions
va fer paleses dues maneres molt diferents d'entendre el funcionament polític
del país: l'actitud de respecte intransigent envers les constitucions i d'actuació
col·legiada de les institucions, davant del creixent autoritarisme reial. Al llarg
de l'enfrontament, les institucions crearen noves formes d'organització, com
el Consell del Principat, i forçaren el pols amb el rei fins a aconseguir l'alliberament
del príncep i l'aprovació de la Capitulació de Vilafranca. La causa del
príncep Carles, a qui no deixaren tenir ni veu ni vot en la negociació política,
es convertí en una mena d'estendard del bàndol institucional. El fervor popular,
esperonat per l'actuació dels prohoms de la Biga, contribuí a envoltar
la figura de Carles de Viana de llegenda i restà en la memòria del poble com
a exemple del «príncep dissortat».

Text complet: Text complet