Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Els Grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l'antiguitat

Marta Prevosti i Monclús

Resum


Es descriu l'evolució del poblament des de l'època preibèrica fins a l'ibèric, tot seguint
J. Sanmartí, que l'interpreta com a resultat d'una dinàmica interna de la societat
que va conduir a la formació de protoestats o estats arcaics en el període ibèric ple. A
partir de l'arribada dels romans, el 218 aC, l'àrea catalana va sofrir el canvi de poblament
més radical que ha experimentat el país des del neolític, a conseqüència de la introducció
del sistema de la ciutat romana. Això es deu al pas d'una societat amb una
estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que
correspon a un estat de dret, el de la república romana. Es fa molt difícil fer càlculs sobre
les xifres de poblament, tot i que se suposa que la població va augmentar en època
romana. El canvi radica en el pas d'una densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats,
dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a l'establiment
de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producció
agrícola que va entrar en el comerç de llargues distàncies del Mediterrani de l'època.
Les ciutats romanes es troben en l'origen de les principals ciutats de la Catalunya actual.

Text complet: PDF