Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L'Institut d'Educació General de Prat de la Riba. Higiene i civisme (1414-1923)

Albert Balcells i González

Resum


L'Institut d'Educació General fou concebut com a entitat autònoma de formació
higiènica, cívica i moral d'adults. Va ser fundat el maig de 1914 per Enric
Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, quan aquesta
s'acabava de constituir. Durant els cinc anys següents la nova entitat restà sense
funcionar. El maig de 1918, Eugeni d'Ors, director general d'Instrucció Pública
de la Mancomunitat, n'assumí la direcció i proposà la designació d'una Comissió
d'Educació General amb vuit figures representatives dels orfeons, dels ateneus,
del cooperativisme, de les associacions professionals d'assalariats, dels serveis sanitaris,
del periodisme social i de la promoció de l'escola catalana. També s'encarregà
a Ramon Rucabado la presentació d'un programa d'actuació. La Comissió no
es constituí fins a un any després. El 1920 Jaume Bofill i Mates substituí Eugeni
d'Ors al front de la Comissió i en foren designats dos vocals més. Els secretaris
executius de la Comissió foren, successivament, Joan Crexells, Heladi Homs i
Lluís Bertran i Pijoan. Entre els programes de la Comissió destaquen les conferències
populars. Entre finals de 1921 i finals de 1923 se'n donaren 203 a 76 poblacions
amb 71.120 oients en total. Només set de les conferències es donaren a la
ciutat de Barcelona. Els dos blocs temàtics principals van ser el d'història de Catalunya
i l'higienicosanitari. La publicació d'una de les conferències, La defensa
de la família, de Ramon Rucabado permet analitzar la ideologia moral predominant
a la Comissió, una concepció massa conservadora en relació amb el context
de lluita de classes i d'exigència de canvi social de l'època. Entre els altres programes
destaquen la subvenció de la formació musical als orfeons per a evitar el
descens del seu nivell, la campanya contra les mosques i la de defensa dels ocells
beneficiosos. L'Institut d'Educació General seguia el model de la Societat de Conferències
Populars de França i de l'extensió universitària britànica. Es trobava a
mig camí entre el tipus de l'antiga societat econòmica d'amics del país, procedent
del vuit-cents, i el futur Comissariat de Propaganda de la Generalitat dels temps
de la Guerra Civil de 1936-1939.

Text complet: PDF