Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

Elvis Mallorquí

Resum


La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou la institució fonamental
per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV.
Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments
eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven
en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament
en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres
com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una
important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona,
el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants
institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres
drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració
de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Text complet: PDF