Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Del natzarenisme hegelià als orígens del positivisme historiogràfic: l’obra de José de Manjarrés y de Bofarull

Guillem Tarragó Valverde

Resum


L’obra de José de Manjarrés y de Bofarull (Barcelona, 1816-1880), catedràtic de l’assignatura de Teoria i Història de les Belles Arts a l’Escola de Belles Arts de Barcelona entre 1857 i 1880, és deutora, en el terreny teòric, dels principis del natzarenisme. L’idealisme que en bona part impregnava aquests principis és, en el cas de Manjarrés, una adequació a l’ortodòxia catòlica de la proposta de Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 1770-1831), que va ser adaptada per Manjarrés l’any 1859 amb el llibre Teoría é Historia de las Bellas Artes. Principios Fundamentales. Aquesta obra és la primera síntesi d’història de l’art publicada a Espanya, els models de la qual estan en el mateix Hegel, en els compendis d’imatges d’autors com Louis Batissier, i en els primers manuals d’història de l’art publicats a Europa. D’altra banda, amb l’Informe sobre el resultado de la Exposicion Retrospectiva celebrada por la Academia de Bellas Artes de Barcelona en 1867 i els seus llibres d’arqueologia, Manjarrés se situa en la gènesi del positivisme historiogràfic, tot i no compartir les motivacions centrades en subratllar la singularitat catalana que va exhibir el que s’ha anomenat l’“Escola Catalana d’Arqueologia”.
Paraules clau: Manjarrés / natzarenisme / hegelianisme / positivisme / historiografia.

Text complet: PDF

Creative Commons License
Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons Attribution 3.0.