Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Platja de Portici de Fortuny: reflexions a l’entorn de la seva darrera etapa artística

Cristina Mendoza, Francesc M. Quílez i Corella

Resum


Aquest article centra el seu interès en l’obra Platja de Portici, que el pintor Marià Fortuny (1838-1874) va pintar uns mesos abans de la seva mort, i que es trobava en parador desconegut fins que la casualitat ens va conduir a la seva fortuïta localització en una col·lecció particular. Aquesta insospitada troballa, esdevinguda durant la celebració de l’exposició antològica que el MNAC va dedicar a l’artista l’any 2003, ens va permetre estudiar-la i analitzar-la detalladament i comprovar fins a quin punt la fama crítica que l’acompanyava era fonamentada o responia més aviat a determinats prejudicis. A grans trets, es tractava de confirmar la hipòtesi de treball segons la qual, Platja de Portici havia representat un canvi en el llenguatge pictòric de Fortuny i havia obert les portes a un nou escenari presidit pel desig de renovació estètica, la continuïtat de la qual s’havia vist truncada per la sobtada mort del seu autor. La proximitat de l’obra ens ha permès matisar i ponderar el vertader abast d’aquesta suposada transformació. Per a la realització d’aquest estudi hem utilitzat aquells mitjans tècnics que el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha posat al nostre abast i que ens han ajudat, entre altres aspectes, a aclarir algunes incògnites relacionades amb el procediment de treball utilitzat per l’artista.

Text complet: PDF