La Matanzas que va conèixer Ventosa

Com a conclusió del Curset “Arquitectures d’anada i tornada”, celebrat a Barcelona durant els dies 10 i 13 de desembre del 2009, es va fer una visita a Vilanova i la Geltrú en virtut de la relació de nombrosos “indians” amb aquesta ciutat.
Amb el màxim interès vaig seguir la conferència impartida per l’arquitecte Pere Marsé sobre Vilanova i el vincle de diversos dels seus ciutadans amb les “terres americanes”, essent el moment de major emoció quan aparegué la figura de Josep Tomás Ventosa i Soler; vaig viatjar immediatament a Matanzas, “la meva Matanzas i la de Ventosa ” i esperava amb ànsies trobar-me amb la seva escultura a la plaça de la Vila (bessona de la de Matanzas i fosa en aquella ciutat). La casualitat em va fer conèixer Manuel Claver, el qual gentilment em va oferir compartir el seu paraigua per protegir-nos de la pluja que ens acompanyaria aquell matí de diumenge recorrent els carrers vilanovins i va ser inevitable parlar de Ventosa, Vilanova i Matanzas. Em vaig oferir a coŀlaborar amb la Revista de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer amb un article sobre Matanzas amb l’objectiu que fos més coneguda entre els vilanovins i gràcies a l’Associació d’Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer pretenc amb aquestes quartilles transmetre el marc natural, històric, urbà i arquitectònic en què es mogué Josep Tomàs Ventosa i Soler a Matanzas i agrair el seu altruisme envers una ciutat que segurament va viure com “la seva segona ciutat”.