Guerra i evangelització en les missions jesuítiques de Moxos

En els testimonis dels missioners jesuïtes, la població nativa de Moxos es caracteritza per la seva forta inclinació cap a la guerra. Com és possible, però, que un petit nombre de religiosos pogués domar a una gran població de guerrers valents i transformar-los en neòfits dòcils? aquest article mostra que en comptes de desarrelar la guerra, els jesuïtes la van aprofitar com un mecanisme d'expansió de les missions. L'article igualment examina la manera en què els jesuïtes van intentar resoldre discursivament l'antinòmia ideològica entre la guerra i l'Evangeli. Aquest examen condueix a la reconsideració del concepte de l'etnografia missionera com un instrument del poder colonial.