Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Trameses

Trameses en línia

Ja teniu un nom d’usuari i una contrasenya per a BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació?
Vés a l’inici de la sessió

Necessiteu un nom d’usuari i una contrasenya?
Vés al registre

Necessiteu registrar-vos i iniciar la sessió per a poder trametre elements en línia i consultar l’estat de les trameses en curs.

 

Normes de publicació

1. Abast i procediment


La revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació admet per publicar textos originals de recerca i d'aplicació sobre els diversos aspectes de la biblioteconomia, la documentació i l'arxivística.

La llengua de treball i publicació de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació és el català. Així mateix, s'accepten textos en castellà, anglès, francès, alemany, italià i portuguès. Les contribucions que es rebin en aquestes llengües apareixeran publicades en la llengua original i BiD n'oferirà, sempre que sigui possible, una traducció al català.

Els originals s'han d'enviar al Comitè de Redacció mitjançant el formulari electrònic que hi ha al web de la publicació: <http://www.ub.edu/bid/bid_enviar_article.php>.

El Comitè informarà puntualment els autors de la recepció dels originals. Tots els articles els revisaran, de manera anònima, dos avaluadors, que seran externs a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació en el cas dels textos destinats a la secció "Articles". En un termini màxim de quatre mesos des de la recepció de l'article, s'enviaran als autors els comentaris i les propostes de millora, si n'hi hagués, i se'ls comunicarà si se n'ha decidit la publicació o no.


2. Presentació dels textos


2.1 Format

Els manuscrits s'han de lliurar en forma de fitxer electrònic, preferentment en format RTF o Word.


2.2 Il·lustracions

Els treballs poden incloure taules (amb text i/o nombres) i figures (imatges, gràfics, captures de pantalla, etc.). Aquest material ha d'anar numerat (figura 1, taula 1, etc.) i s'ha de lliurar en fitxers separats. Cal assenyalar clarament el lloc del text en què s'ha d'integrar cada element, indicant-hi un títol breu i descriptiu, que serà la informació que apareixerà publicada al peu d'aquests objectes.

El text al peu de les taules, figures, fotografies i altres il·lustracions, s'ha d'escriure centrat, en cos 10 i sense signe de puntuació al final. La referència al nombre de taula, figura, gràfic, fotografia o imatge s'ha d'indicar mitjançant la forma desenvolupada corresponent.

    Exemples:

    Figura 1. Portal d'accés al catàleg d'arquitectura del CDPAC
    Taula 1. Comparació entre les dades enviades i les respostes rebudes

2.3 Extensió

L'extensió màxima recomanada dels textos és de vint pàgines, aproximadament sis mil paraules, amb un interlineat simple.


2.4 Format de pàgina i tipus de lletra

El text ha d'estar alineat a l'esquerra. Cal emprar el tipus de lletra Times New Roman, en un cos de 12 punts.


2.5 Paràgrafs

No es fa sagnat a principi de paràgraf. Per tant, els paràgrafs se separen per una línia en blanc. Abans del títol d'un epígraf nou i després de l'últim paràgraf de l'epígraf anterior, cal deixar dues línies en blanc.


2.6 Títols i autoria

La primera pàgina del text ha d'incloure el títol i el nom de l'autor o dels autors, amb la indicació del càrrec, el lloc de treball, el grup de recerca (si escau) i l'adreça electrònica.
Els títols i els subtítols del treball no han de portar mai puntuació al final.

La tipografia que cal utilitzar per als diversos nivells de títol és la següent:


Títol de l'article: caixa baixa, negreta, cos 16.


Informació de l'autor o dels autors:



    Nom i cognoms: després de deixar una línia en blanc, s'escriu el nom i els cognoms de l'autor (versaleta, cos 12).
    Càrrec: a la línia següent (caixa baixa, cos 12), el càrrec.
    Lloc de treball: a la línia següent (caixa baixa, cos 12), el lloc de treball.
    Grup de recerca: a la línia següent (caixa baixa, cos 12), el grup de recerca, si escau.
    Adreça electrònica: a la línia següent (caixa baixa, cos 12), l'adreça electrònica.

      Exemple d'article amb un autor:


      ERNEST ABADAL
      Professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
      Universitat de Barcelona
      abadal@ub.edu


      Exemple d'article amb dos autors o més (llocs de treball diferents):


      MIGUEL ÁNGEL MARZAL GARCÍA-QUISMONDO
      Professor titular de Biblioteconomia i Documentació
      Universidad Carlos III de Madrid
      mmarzal@bib.uc3m.es


      MARIA JESÚS BUTERA FAJARDO
      Doctoranda en Documentació
      Universidad Carlos III de Madrid
      mjbutera@gmail.com


      Exemple d'article amb dos autors o més (mateix lloc de treball):


      MÒNICA BARÓ, MAITE COMALAT, TERESA MAÑÀ
      Professores de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
      Universitat de Barcelona
      baro@ub.edu, comalat@ub.edu, mana@ub.edu



Títols a l'interior de l'article: s'ha de fer una gradació tipogràfica segons el nivell jeràrquic de les divisions que s'estableixen.
Com a indicació general, tots els títols dels epígrafs s'han de consignar a caixa i en caixa baixa:



    Primer nivell: negreta, cos 14   3 Disseny del portal

    Segon nivell: negreta, cos 12   3.1 Accessibilitat

    Tercer nivell: cursiva, cos 12   3.1.1 Accessibilitat electrònica

2.7 Resum


El text principal dels treballs destinats a la secció "Articles" ha d'anar precedit d'un resum estructurat en el qual s'indicarà els objectius proposats, la metodologia utilitzada i els resultats obtinguts.

S'ha d'incloure després de la informació sobre l'autor o els autors de l'article i abans de començar-ne la redacció. El text, en cos 10, s'ha d'encapçalar amb la paraula "Resum", en negreta i cos 14 i seguint el model que s'adjunta a continuació com a exemple.

    Exemple:

    Resum


    Objectiu: Analitzar la situació actual de la normativa internacional de catalogació en els darrers anys per tal de determinar els motius que han provocat els canvis, els models i principis en què es fonamenten i les repercussions que poden tenir a curt o mitjà terminis en les eines de catalogació i també en els catàlegs.


    Metodologia: Anàlisi de contingut dels models FRBR, FRAD i FRSAR, dels Principis internacionals de catalogació, i de la reestructuració i actualització de la normativa ISBD.


    Resultats: Els motius que van iniciar la revisió i renovació de la normativa van ser bàsicament l'evolució de les tecnologies, el desenvolupament de noves formes de publicació distribució electrònica i, també la necessitat d'abaratir els costos dels processos. Pel que fa a les tecnologies, s'anticipa que l'aplicació dels models FRBR, FRAD i FRSAR aportarà una flexibilitat als registres bibliogràfics i d'autoritats que els farà més adaptables a les tecnologies web. Respecte al desenvolupament de nous formats i de noves formes de publicació relacionades amb l'entorn digital i Internet, els documents de l’IFLA no el tracten explícitament. Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, la possibilitat d'abaratir costos amb l'aplicació de la normativa que es derivarà dels models i principis és més aviat migrada.
    S'acompanya d'una revisió bibliogràfica a l'entorn dels models i la normativa analitzats.



En el cas dels treballs destinats a les seccions "Experiències" i "Recursos" el resum no cal que segueixi l'estructura abans indicada i tindrà una extensió d'entre 100 i 150 paraules.



    Exemple:


    Resum


    Es tracten les possibles aplicacions dels blocs per a l'aprenentatge en l'àmbit de l'educació superior, a partir de les seves propietats tecnològiques. Se'n revisen les característiques i els avantatges com a eines d'aprenentatge individual i col·lectiu, prenent com a exemple iniciatives existents i casos pràctics duts a terme en l'àmbit de l'educació superior. Per les característiques que tenen, els blocs són una eina útil i vàlida en el nou espai europeu d'educació superior (EEES), un recurs idoni en el disseny d'unes competències orientades a l'alfabetització en informació en el marc d'una pedagogia constructivista que advoca per un paper més actiu de l'alumnat i més facilitador del professorat. A més, per la senzillesa, el cost i les possibilitats que tenen, els blocs es presenten com una alternativa que s'ha de tenir en compte per superar la fractura digital en l'adopció de noves tecnologies per a l'aprenentatge.



2.8 Bibliografia


Quan s'hagi de fer una citació bibliogràfica s'ha d'utilitzar el sistema autor-data. A l'interior del text, cada referència s'ha de citar, entre parèntesis, amb el cognom de l'autor seguit de coma i l'any de publicació. Si cal anotar una pàgina o més de l'obra referenciada, s'ha de fer després de l'any, amb una coma i l'abreviatura de pàgina (p.).



    Exemple:


    Larsgaard, 1996, p. 78–80)
    (Osman, 1998; Praditteera, 2002)
    (Fenoll; Llueca, 2006; Artigal, 2007)

Les referències bibliogràfiques completes han d'aparèixer de manera conjunta al final del text, introduïdes per la paraula "Bibliografia", escrita en negreta i cos 14, i ordenades alfabèticament pel cognom del primer autor o del primer element de la referència i l'any de publicació.
Les referències s'han de fer d'acord amb l'adaptació catalana de les normes ISO 690 i ISO 690-2, elaborada per Assumpció Estivill i Cristóbal Urbano.



    Exemple de referència de monografia:


    Pattie, Ling-yuh W.; Cox, Bonnie Jean (eds.) (1966). Electronic resources: selection and bibliographic control. New York: Haworth Press.


    Exemple de referència d'article de revista:


    Larsgaard, Mary Lynette (1996). "Dades espacials en format digital en cartoteques universitàries: 'un altre format i prou?'". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 18 (gener-juny 1996), p. 75–82.


    Exemple de referència de capítol de llibre:


    Hirons, Jean (2002). "AACR2 and seriality". En: Jones, Wayne; Ahronheim, Judith R.; Crawford, Josephine (eds.). Cataloguing the web: metadata, AARC, and MARC 21. Lanham, MD: Scarecrow Press, p. 31–34.


    Exemple de referència de recurs electrònic:


    The European Library (2005). <
    http://www.theeuropeanlibrary.org/portal/index.html
    >. [Consulta: 23/02/2008].


    Willet, Perry (1996). "The Victorian Women Writers Project: the library as a creator and publisher of electronic texts".
    The public-access computer systems review, vol. 7, no. 6. < http://epress.lib.uh.edu/pr/v7/n6/will7n6.html>. [Consulta: 03/01/2008].


La data de consulta ha d'anar entre claudàtors, precedida de la paraula "Consulta", dos punts i un espai. S'ha d'indicar en la forma numèrica completa, separada per barres inclinades: 00/00/0000.



    Exemple:


    [Consulta: 01/03/2008]

En els textos següents, hi ha més exemples de referències, a més de les directrius per elaborar-les:



2.9 Notes


Les notes, introduïdes per la paraula "Notes", en negreta i cos 14, s'han de col·locar després de la bibliografia, al final del text. Han d'estar consignades amb el mateix tipus de lletra de l'article (Times New Roman), però en un cos més petit, de 10 punts.

Les crides s'han de col·locar en el cos del text per mitjà de superíndexs numèrics (1, 2, 3). Seguint la tradició tipogràfica, en cas que hi hagi un signe de puntuació, han d'anar darrere mateix del signe.

    Exemple:


    L'edició de l'any 2000 soluciona els problemes (terminològics).1


    Notes

    1 Les edicions anteriors a l'any 2000 únicament apunten els problemes de terminologia com una possible causa de l'ambigüitat denominativa detectada pels especialistes.




2.10 Apèndixs


Si en el text hi ha apèndixs, aquests s'han d'incloure després de les notes, en cos 10, introduïts per la paraula "Apèndix", en negreta i cos 14.


2.11 Traducció de noms propis


Els noms de les entitats i dels organismes que apareixen en el text s'han de fer constar en l'idioma original. Si es considera oportú, se n'oferirà una traducció.

    Exemples:


    Generalitat Valenciana
    Högskolan i Borås (col·legi universitari de Borås)
    Ministerio de Cultura
    New York Public Library



2.12 Tractament tipogràfic d'elements diversos


Pel que fa al tractament tipogràfic dels diversos elements del text, s'han de seguir les indicacions següents.

2.12.1 Segons el tipus d'element



    Monografies. (Cursiva. Només la inicial majúscula)

    Exemple: Guia de l'estudiant


    Publicacions en sèrie. (Cursiva. Només la inicial majúscula)

    Exemples:

    American journal of science
    Educació i història: revista d'història de l'educació
    Revista de libros
    El periódico de Catalunya


    Recursos electrònics amb actualitzacions sense periodicitat fixa (també anomenats recursos continus). (Cursiva. Només la inicial majúscula)

    Exemple:

    Biblioteca digital hispánica
    Teseo
    El web de les ciències socials: recursos d'Internet per a les ciències socials
    CCUC
    Google
    Iwetel


    Parts components. (Entre cometes. Només la inicial majúscula)

    Exemple:

    “Llista de novetats”


    Noms propis (de persones i d’entitats). (Totes les inicials majúscules)

    Exemples:

    Amadeu Pons
    Doc6
    Departament d'Acció Social i Ciutadania


    Conceptes. (Minúscules)

    Exemple:

    formulari dinàmic


    Fragments de text citat. (Entre comentes)

    Exemple:

    Tal com afirma Sorribes, cal tenir en compte que "la informació és un input bàsic del procés de producció local".


    Paraules en altres idiomes. (Cursiva)

    Exemple:

    Els feeds són fitxers RSS


    Usos metalingüístics. (Cursiva)

    Exemple:

    Aquesta forma d'actualització és coneguda amb el terme recurs continu.


    Programes, xarxes, llenguatges i protocols informàtics. (Totes les inicials majúscules)

    Exemple:

    Internet
    Visual Basic Script
    Java
    CGI
    Linux
    Microsoft Windows


    Fitxers informàtics, opcions de menú, botons. (Entre cometes)

    Exemple:

    "formulari.htm"
    "llista.asp"
    "adqui.mdb"
    "Activa l'edició"
    "Anomena i desa"



2.12.2 Apòstrofs i cometes


Els apòstrofs i les cometes han de ser rectes, mai inclinats:



    Apòstrof: '

    Cometes: " "

Les cometes que s'han d'utilitzar com a principals són les altes dobles: " ". Si mai han de conviure cometes dins cometes, s'han d'utilitzar també les simples. L'ordre jeràrquic és el següent:



    Primer nivell: cometes altes dobles (" ")

    Segon nivell: cometes altes simples (' ')

    Exemple:


    Segons paraules del programador, "no hem d'oblidar-nos d'accedir al menú 'Canvi de paraula clau' per assegurar-ne el funcionament".

2.12.3 Guions


Els guions de les enumeracions i dels incisos han de ser llargs (—).


Entre intervals numèrics (pàgines, anys, etc.), hi ha d'haver un guió curt o signe menys (–).


2.13 Adreces web


Les adreces d'Internet que constin en els textos han de ser explícites; és a dir, han de figurar al costat de la realitat a què fan referència.

 

Criteris per a la preparació de trameses

Com a part del procés de la tramesa, els autors/es han de verificar que compleixen totes les condicions següents. En cas que no segueixin aquestes indicacions, les trameses es podran retornar als autors/es.

  1. El lliurament no s'ha publicat abans, ni s'ha enviat a cap altra revista per a que en considerin la publicació (o s'ha donat una explicació als Comentaris a l'editor).
  2. El fitxer de lliurament està en un format de document Microsoft Word, RTF, o WordPerfect.
  3. Totes les adreces URL del text (p.e., http://pkp.sfu.ca) estan activats i llestos per a pitjar-los.
  4. L'interlineat del text és a un sol espai; la font és de 12 punts; empra lletres cursives, en comptes de subratllat (excepte per a les adreces URL), i totes les il·lustracions, gràfics i taules estan situats dins del text en els llocs apropiats, en comptes d'al final de tot.
  5. El text segueix les especificacions estilístiques i bibliogràfiques assenyalades a les Normes de publicació, que es troba a "Informació sobre la revista".
  6. S'han eliminat els noms dels autors si el text s'ha lliurat a una secció amb comitè d'avaluació científic (pe.e, Articles). Si es cita cap altre autor, a la bibliografia i notes a peu de plana s'empren els termes "Autor" i any en comptes del nom de l'autor, títol del treball, etc. També s'ha eliminat el nom de l'autor de les Propietats del document, que a Microsoft Word es troba sota el menú de Fitxer.