Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

El derecho de resistencia en situaciones de carencia extrema.

Roberto Gargarella

Resum


Des de finals dels anys 90, i seguint una dècada de severs plans d’ajustament estructural, Amèrica Llatina va ser sacsejada per nombroses experiències de revoltes populars. Aquestes revoltes dugueren amb sí massives manifestacions col.lectives, alts nivells d’agressió física i verbal contra polítics, jutges i funcionaris públics, en general. Les protestes inclogueren, per exemple, l’organització de “piquets” destinats a bloquejar el trànsit en les rutes principals, amb l’objectiu d’exigir treball, menjar, o l’atorgament de subsidis; tant com sorolloses manifestacions (i. e., “cassolades”). Aquestes agressions a les autoritats públiques van arribar fins al domicili i propietats d’aquests i fins i tot els edificis públics en què treballaven (la seu del govern, les legislatures, els tribunals). Entre d’altres resultats, aquestes protestes van forçar la renúncia del president Raúl Cubas al Paraguay el 1999; la del president Alberto Fujimori al Perú el 2000; la del president Jail Mahuuad a Ecuador el 2000 (tant com la remoció del president Abdala Bucaram el 1996); la del president Sánchez de Lozada a Bolivia el 2002; i la del president Bertrand Aristide a Haití el 2004. A l’Argentina aquestes protestes van culminar amb una profunda crisi que va incloure el mandat de cinc presidents diferents en menys de dues setmanes. Per descomptat, aquestes manifestacions foren promogudes, en cada cas, a partir de circumstàncies parcialment diverses. Algunes foren, segurament més legítimes que d’altres; algunes més “espontànies” o “genuines” que d’altres; algunes resultaren més poderoses i duradores que d’altres. De tota manera, la presència d’aquestes variacions no hauria d’impedir-nos que reconeguem les similituds que vincularen aquests esdeveniments i que fan referència al tipus de crisi que es troba afectant a molts odres legals contemporanis

Text complet: PDF