Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Dossier: al voltant de la llibertat d'expressió


Resum


La recent divulgació d’unes caricatures malicioses sobre la figura de Mahoma ha tornat a posar sobre la taula el tema de la llibertat d’expressió. És un assumpte d’essencial interès tant per a l’estructura política de les democràcies occidentals, com per a la ideologia imperant en les seves societats. En cap debat seriós es qüestiona obertament la necessitat de sostenir la democràcia amb la llibertat d’expressió, però no sempre s’entra en totes les implicacions pràctiques de la qüestió. En l’article d’Iñigo González es retrocedeix a l’època de la invasió americana d’Irak, que donà lloc a nombrosos episodis de conflicte mediàtic, per tal d’analitzar la conveniència del control de les imatges atenent-nos al risc d’espectacularització mediàtica de les representacions del món, que són, al cap i a la fi, les referències immediates de què disposem per a construir la nostra particular i personal imatge del món. El text de la periodista Irene Lozano defensa més obertament la necessitat de la llibertat d’expressió, sobretot arran del debat sobre les caricatures de Mahoma. Es tracta d’un dret indiscutible en l’àmbit democràtic i fins d’un dret universal, que no ha d’ésser sotmès a regulació, a part de la necessitat, també democràtica, de respectar la llei (per exemple, la llei que protegeix la intimitat i la imatge privada de les persones). En una direcció similar es mouen els arguments de Roaul Vaneigem en el seu llibre Res és sagrat, tot pot dir-se, que s’analitza en l’article de Josep Pradas. Acceptant que el dret a la llibertat d’expressió és indiscutible en l’àmbit de la democràcia, l’articulista planteja algunes objeccions sobre la confiança que Vaneigem diposita en la llibertat d’expressió com a mitjà d’articular la socialitat i com a instrument de lluita contra el mercantilisme.

Text complet: