Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L'híbrid postcrític

Ron Jones

Resum


Hem arribat a un punt en què apel·lem a la teoria crítica per a respondre una pregunta bàsica: fins a quin punt continua essent avui rellevant, vàlida i potencialment productiva la criticitat, o «coneixement opositor»? Proposo que deixem enrere el relativisme, les ambigüitats del postmodernisme i el pessimisme a la moda per a adoptar una nova perspectiva «postcrítica». La postcriticitat significa participar en estratègies proactives que desencadenin solucions de tipus emprenedor, interdisciplinàries, innovadores, redimensionables i realitzables per als reptes de caràcter col·lectiu. D'alguna manera, podríem dir que, encara que bloqueja la nostàlgia d'una època anterior més simple, la postcriticitat pot representar una retroadaptació del modernisme amb tot el que s'ha après l'últim segle per a començar a dissenyar mètodes i mitjans que produeixin resultats en les diferents disciplines; no és un mer lluïment d'evangelisme jingoista que impulsa una causa. A partir d'aquí s'obre una porta a la possibilitat d'heretar els aspectes essencials de l'ambició modernista per la participació i a l'establiment de programes d'acció, sense haver d'acceptar l'ambigüitat del postmodernisme.

Paraules clau


postcrític; postmodernisme; transdisciplinari; modernisme; disseny; esperit emprenedor; innovació

Text complet: PDF (Castellano) PDF (English)