La sexualitat humana, entre la intimitat i la vulnerabilitat

L'article pretén mostrar la inherent complexitat de la sexualitat humana, de manera que queden denunciades les posicions anacròniques que encara avui llegeixen negativament i repressiva aquesta dimensió fonamental de l'existència humana, alhora que són desemmascarades les posicions de la pretesa alliberació sexual que redueix la sexualitat a una qüestió estrictament fisiològica i a un objecte de mercat. Perquè la sexualitat està sotmesa a una doble tensió: ètica, que té a veure amb l'orientació d'obertura a l'altre o de replegament sobre si mateix que li doni l'home, i antropològica, que concerneix la simultaneïtat de la necessitat d'intimitat i de por a la pròpia vulnerabilitat que es posen en joc en la vivència de la sexualitat. Una doble tensió que és també constitutiva del viure humà, però que troba en la sexualitat l'expressió i manifestació més aguda. És per això que s'afirma l'horitzó de l'amor com a únic àmbit de sentit de la sexualitat humana, i que es proposa una educació de la sexualitat en concomitància amb l'educació de la personalitat.