Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L’opera d’arte come epifania della verità dell'ente in Hans Georg Gadamer

Massimiliano Mirto

Resum


L’obra Veritat i Mètode de Hans Georg Gadamer, que estudia el naixement de les ciències de l’esperit, dedica la primera secció a l’ontologia de l’obra d’art, obrint així una visió interessant sobre la qüestió del significat del concepte d’experiència del conèixement. En tant que intent, perfectament reeixit, de definir l’art com a coneixement extra metòdic de la veritat, i com experiència plenament vàlida de la realitat, posa necessàriament en qüestió els límits del concepte “d’experiència”, tal com va ser formulat per Kant a la Crítica de la Raó Pura, i com va ser després assumit en el debat al voltant del naixement de les ciències de l’esperit durant el segle XIX. Després de tot, existeix, respecte al valor cognoscitiu de l’art, una espècie d’exclusió, un prejudici dolent (diria el mateix Gadamer), que impedeix comprendre la realitat que hi ha fora del marc que el mètode físic-matemàtic de la ciència ens concedeix. El problema ja va ser plantejat, i d’alguna manera resolt, per Husserl a la Crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental, però troba en l’obra de Gadamer un valuós aclariment en relació al mateix problema dels fonaments del coneixement. La idea original de l’article rau en la possibilitat de mostrar com una de les conseqüències d’aquesta reducció del concepte d’experiència a la mera experiència “matemàticament mesurable” condueix al fenomen de la irreligió occidental, com tan bé han evidenciat August del Noce o Hans Jonas.


RESUM: L’opera Verità e metodo di Hans Georg Gadamer, che pur mira alla fondazione delle Geistesswissenschaften, nel dedicare la prima sezione alla ontologia dell’opera d’arte, apre un interessante spiraglio circa la questione del significato del concetto di esperienza per la conoscenza. Nel tentativo, perfettamente riuscito, di definire l’arte come conoscenza extrametodica della verità, e come esperienza pienamente valida della realtà, deve necessariamente porre la questione dei limiti del concetto di “esperienza” così come era stato elaborato da Kant nella Critica della Ragion Pura, e come era stato poi ereditato nel dibattito intorno alla fondazione delle scienze dello Spirito nell’800. A ben guardare, esiste, nei confronti del valore conoscitivo dell’arte, una specie di esclusione, un cattivo pregiudizio (direbbe lo stesso Gadamer), che impedisce di comprendere la realtà al di fuori della finestra che il metodo fisico-matematico delle scienze della natura ci concede. Il problema era stato già avvertito, e a suo modo affrontato, già da Husserl nella Crisi delle Scienze europee e la fenomenologia trascendentale, ma trova nell’opera di Gadamer un valido contributo di chiarimento, in relazione al problema stesso dei fondamenti della conoscenza. L’idea originale dell’articolo sta nel tentare di mostrare come una delle conseguenze di questo appiattimento del concetto di esperienza alla sola esperienza “matematicamente misurabile” conduce al fenomeno della irreligione occidentale ben evidenziato sia da Augusto del Noce sia da Hans Jonas.

Text complet: PDF