Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Quan la memòria esdevé "a priori" pedagògic. Europa i Occident en la filosofia de l'educació del professor Octavi Fullat

Conrad Vilanou

Resum


En aquest article es fa una aproximació a la cosmovisió del professor Octavi Fullat (1928) que, en combinar la història i l'hermenèutica, planteja la memòria d'Europa a manera dels orígens de la civilització occidental. En aquest sentit, aborda les relacions entre Jerusalem, Atenes i Roma a través de les seves respectives figures arquetípiques: Abraham, Ulises i Enees. Aquests tres elements generen la síntesi cristiana segons es va formular al Concili de Nicea (325 d.C.) i que va donar sentit a Occident fins a l'aparició de l'humanisme modern amb el Renaixement. Seguidament, s'analitza la irrupció dels vents postmoderns que es van desencadenar en la nostra cultura -europea i occidental- després de la mort de Nietzsche, l'any 1900, fita que marca l'inici d'una postmodernitat que ens ha portat un relativisme axiològic i una desmoralització generalitzada. Per tal d'afrontar aquest repte postmodern, Fullat advoca per una memòria històrica que sigui condició de possibilitat d'una axiologia educativa que assumeixi els valors de la tradició cultural occidental.

Text complet: PDF