Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Anàlisi de la capacitat d’acceleració en dones atletes de modalitats de velocitat

Gerard Carmona Dalmases, Carlos González-Haro

Resum


Objectius. Caracteritzar la capacitat d’acceleració en relació amb el rendiment (temps en esprint de 30 m), la velocitat màxima i les manifestacions de força (capacitat de salt) i potència (en mig esquat) musculars en quatre dones atletes d’especialitats de velocitat d’àmbit nacional. Mètodes. Es van fer dos dies de proves (pista i laboratori). Es va valorar la capacitat d’acceleració (velocitats instantània a 1, 2 i 3 s –vi1, vi2 i vi3–), acceleració inicial (ainicial), temps d’esprint en 30 metres (rendiment), velocitat màxima (vmàx), capacitat de salt (SJ, CMJ, LJ bw i RJ 5s) i potència mitjana màxima (Pm màx) desenvolupada en mig esquat. Resultats. Es van trobar correlacions significatives entre el rendiment (t30m) i la vmàx (r = –0,980; P < 0,01), la capacitat d’acceleració (velocitats instantànies) i el t30m (r = –0,954; P < 0,05) i la vmàx (r = 0,992 i 0,979; P < 0,01 i 0,05), la manifestació elàstica de la força (CMJ) i el t30m (r = –0,983; P < 0,05), i la força dinàmica màxima relativa i la ainicial (r = 0,980; P < 0,01). Conclusions. La principal troballa d’aquest estudi va ser que la vmàx era el major determinant del t30m. També la capacitat d’acceleració, sobretot la vi2, i el CMJ van tenir una gran ascendència sobre el t30m i la vmàx.

Paraules clau


esprint; capacitat d’acceleració; velocitat màxima; força; corba velocitat-temps

Text complet: Text complet