Anàlisi de la capacitat d’acceleració en dones atletes de modalitats de velocitat

Resum

Objectius. Caracteritzar la capacitat d’acceleració en relació amb el rendiment (temps en esprint de 30 m), la velocitat màxima i les manifestacions de força (capacitat de salt) i potència (en mig esquat) musculars en quatre dones atletes d’especialitats de velocitat d’àmbit nacional. Mètodes. Es van fer dos dies de proves (pista i laboratori). Es va valorar la capacitat d’acceleració (velocitats instantània a 1, 2 i 3 s –vi1, vi2 i vi3–), acceleració inicial (ainicial), temps d’esprint en 30 metres (rendiment), velocitat màxima (vmàx), capacitat de salt (SJ, CMJ, LJ bw i RJ 5s) i potència mitjana màxima (Pm màx) desenvolupada en mig esquat. Resultats. Es van trobar correlacions significatives entre el rendiment (t30m) i la vmàx (r = –0,980; P < 0,01), la capacitat d’acceleració (velocitats instantànies) i el t30m (r = –0,954; P < 0,05) i la vmàx (r = 0,992 i 0,979; P < 0,01 i 0,05), la manifestació elàstica de la força (CMJ) i el t30m (r = –0,983; P < 0,05), i la força dinàmica màxima relativa i la ainicial (r = 0,980; P < 0,01). Conclusions. La principal troballa d’aquest estudi va ser que la vmàx era el major determinant del t30m. També la capacitat d’acceleració, sobretot la vi2, i el CMJ van tenir una gran ascendència sobre el t30m i la vmàx.