Conducta alimentària i rendiment esportiu

La forma com la psicologia ha anat ocupant posicions entre les Ciències de l'Esport ha estat mitjançant la possibilitat de millorar les habilitats psicològiques involucrades en el rendiment esportiu; és a dir, un programa d'entrenament psicològic va orientat a reduir l'ansietat precompetitiva, a millorar la confiança en l'execució, a resoldre situacions de confiicte sense caure en la frustració, a centrar l'atenció en allò que és rellevant del gest i de la situació esportiva present. I si es tracta de l'esport en edats primerenques, aquesta tasca es fa més necessària a causa de les lògiques carències psicològiques que caracteritzen l'esportista
jove. Tanmateix, aquesta preocupació per millorar les habilitats psicològiques vinculades a la competició, ha deixat en segon terme, al meu entendre, l'anàlisi, el control i, si s'escau, la modificació, d'aquells hàbits de
vida que permeten l'assimilació de l'entrenament i predisposen l'esportista a poder donar el màxim d'ell mateix en una Educació Física I Esports (61) (108-111) competició. En aquest article, ens dedicarem a realitzar un repàs d'un dels hàbits que probablement més rius de tinta ha fet córrer, no solament en la bibliografia especialitzada esportiva, sinó també a un nivell divulgatiu, per les repercussions que té directament sobre la salut de l'individu, ens estem referint a la conducta alimentària.