Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

Miquel Martí i Pol, seqüències del traductor

Joaquim Sala-Sanahuja

Resum


En la dinàmica de la producció traductiva de Miquel Martí i Pol, que es compon d’una trentena d’obres d’expressió majoritàriament francesa, hi ha dues etapes: les dels anys seixanta i setanta, en primer lloc, amb obres d’assaig i juvenils o populars, i les dels anys vuitanta en segon, amb grans obres clàssiques o amb obres teatrals. En el cas de Martí i Pol, aquesta activitat palesa una voluntat de professionalització literària que es veu truncada, en part, per la malaltia, a partir sobretot del 1973. La malaltia li impedeix sens dubte de produir al ritme diari d’un veritable professional de la traducció. En segon lloc, la traducció per al teatre i els muntatges teatrals de la seva obra, que popularitzen la seva figura de poeta, el projecten més enllà del cercle relativament reduït de la poesia. Si, en la qualitat i l’extensió de les seves traduccions, no es pot comparar amb altres traductors de la seva generació que es van professionalitzar realment, la feina traductiva, complementària —i de vegades rival— de la seva obra pròpia, ocupa una part molt important de la seva activitat. S’ha d’adscriure Martí i Pol al corrent majoritari de traductors sourciers, actius a partir dels anys seixanta, preocupats per l’original en tots els seus detalls més que no pas per «fer obra» amb la seva traducció. Traductors dels quals Francesc Vallverdú, des d’Edicions 62, va ser el gran mentor. En canvi, en la traducció teatral i especialment en la traducció versificada, Martí i Pol troba un registre certament més creatiu. Cal destacar, finalment, com un fet paradoxal, que l’obra traduïda interfereix poc o no gens en la seva obra poètica.

Text complet: PDF