Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO)

L’autoficció francesa, un nou gènere literari per a la postmodernitat

Ricard Ripoll

Resum


L’autoficció apareix a la literatura francesa, de manera oficial, amb el llibre de Serge Doubrovsky, Fils, on l’autor descriu el seu quefer com a «ficció d’esdeveniments i de fets estrictament reals; si es vol, autoficció, per haver confiat el llenguatge d’una aventura a l’aventura del llenguatge, fora de la saviesa i fora de la sintaxi de la noveŀla, tradicional o nova.» (de la contracoberta de Fils). A partir d’aquest esdeveniment, i com a superació del Nouveau Roman dels anys cinquanta, la literatura francesa indagarà en aquesta nova via, fent de l’autoficció un camp d’experimentació de la llengua. A Espanya, la recepció de l’autoficció ha estat molt limitada i no s’ha considerat com un «gènere» experimental. Així doncs, cal entendre la riquesa de les propostes autoficcionals a la literatura francesa com una manera de replantejar el binomi «escriptura de l’aventura» vs «aventura de l’escriptura», força present en els debats dels anys setanta, i que havia portat a un cert estancament del relat, per proposar un nou gènere per a la postmodernitat on la forma i el fons, la història i el llenguatge ja no es perceben com a antagònics, sinó que són tractats conjuntament i de manera indestriable.

Text complet: PDF