La censura després dels censors: algunes reflexions sobre aspectes no resolts de l’herència cultural del franquisme

La intenció d’aquest article és qüestionar els mètodes utilitzats fins ara en l’estudi de la censura franquista mitjançant l’anàlisi de dos exemples: El Dr. No de Ian Fleming i El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain. Tal com es demostrarà, l’estudi detallat dels expedients de censura i la història de la publicació d’aquestes novel·les aporta dades molt valuoses per entendre el funcionament de la indústria editorial catalana i espanyola als anys 60. L’objectiu és doble: primer de tot, demostrar el paper clau de la traducció en la represa cultural dels anys 60; en segon lloc, fer pal·lès que l’impacte de la censura en la indústria editorial catalana i espanyola va molt més enllà del règim franquista, ja que els editors encara estan publicant obres que van ser esporgades pels censors.